Resultats de la cerca

Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es produïren en…

Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La popularitat de les…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d’…

Fill d’André-Danican Philidor, fundador del Concert Spirituel, estudià amb ACampra i alhora es destacà com a jugador d’escacs Compongué òperes còmiques d’una gran qualitat i d’instrumentació brillant, com Blaise le savetier 1759, Sancho Pança dans son île 1762, Tom Jones 1765, Ermelinde 1767, i música religiosa

Estudià a l’Acadèmia Musical i al Conservatori de Ginebra, centre on fou alumne de G Delaye harmonia, contrapunt i instrumentació, A Mottu piano i O Barblan orgue i composició Organista entre el 1916 i el 1970 de l’Església Nacional Protestant de Ginebra, fou el fundador de la Societat Bach Combinà aquestes activitats i les de crític musical i compositor De la seva producció, notablement àmplia, cal destacar el drama bíblic El Misteri d’Abraham 1927 i el Concert per a piano i orquestra 1963-64

Guanyà el primer Gran Premi de Roma el 1901 amb la seva cantata Myrrha Dirigí a França, Alemanya, Gran Bretanya i Nord-amèrica La seva producció, molt abundosa, és adscrita a l’estètica impressionista Escriví obres d’inspiració religiosa, entre les quals es destaca Le Miroir de Jésus 1923, per a solo, cors, quintet de corda i arpa També és autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Transcriví obres de Claude Debussy i n'estrenà Le Martyre de saint Sébastien 1911, obra de la qual acabà la instrumentació

Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques

Estudià clarinet i saxòfon alt De seguida entrà en contacte i tocà amb Ornette Coleman, de la mateixa generació i ciutat Fou professor de música a escoles públiques de Fort Worth 1949-61 i de Los Angeles 1961-82 El 1964 formà la New Art Jazz Ensemble i l’any següent dirigí una obra simfònica d’Ornette Coleman Sempre relacionat amb grups d’avantguarda, collaborà amb músics com Bobby Bradford i James Newton Als anys vuitanta dirigí el quartet Clarinet Summit Carter fou un virtuós del clarinet, del qual aprofitava tota la tessitura Les seves primeres composicions mostren la influència d’Ornette…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses sardanes Roses…

Iniciat en el món musical amb l’aprenentatge del violí, rebé les primeres lliçons de composició de Finn Hoffding, el 1951 Dos anys més tard ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, composició i instrumentació Assistent tècnic del Teatre Reial de Copenhaguen 1959-64, fou professor de composició en diferents centres Les seves primeres obres palesen una clara influència de la música bartokiana i del serialisme, però a poc a poc s’anà interessant per l’estil expressiu de compositors com G Ligeti, K Stockhausen i P Boulez Membre del moviment Den ny Enkelhed 'La nova Simplicitat…