Resultats de la cerca

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…

Fill de pare austríac i mare de la minoria eslovena de Caríntia, passà part de la infantesa al Berlín ocupat i el 1948 retornà a la seva localitat natal Començà estudis de dret a la Universitat de Graz, que abandonà el 1965 per a dedicar-se professionalment a la literatura, després de la publicació del seu primer recull de narracions, Die Hornissen ‘Les vespes’, 1965 La seva producció, situada entre l’hermetisme i la provocació, aviat el convertí en un destacat exponent de l’avantguarda, que, amb el temps, ha assolit un accent inconfusible i sovint discutit De la seva narrativa, sovint d’…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…