Resultats de la cerca

Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…

Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898

De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944

De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament Escriví només onze poemes breus, d’una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies 1898 i reeditats el 1934 El seu germà Ramon Orlandis i Despuig Palma, Mallorca 1873 - Sant Cugat del Vallès 1958 fou jesuïta i fundador el 1925 de l’associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista Cristiandad , de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista

Estudià filosofia i dret a València i Madrid i fou catedràtic de psicologia, lògica i filosofia a l’institut de València 1879-1918 Afiliat al partit carlí 1889, en fou un dels caps més destacats a València, el representà sovint com a diputat a corts i fou senador Integrista, escriví una gran quantitat d’articles i les narracions El guerrillero, Bocetos de brocha gorda 1866, Los mayos 1879, Sacramento y concubinato 1884, Quien mal anda cómo acaba 1890, 1905, Murmuraciones de vecindad 1893, Parroco 1905, etc, de caràcter moralitzant, i els volums España y la masonería i La madre de…

Estudià a València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista Unidad Católica de Manacor, que lluità a favor de la Restauració participà activament en la fundació de l’Ateneu 1875 i de la Capella de Manacor , etc Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a L’Aurora i a l’obra Dios y el Cosmos 1889, i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa 1900, conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica

Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura  1905,  El Prat de les Indianes  1910 i  El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot  1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a…

Estudià medicina a València i a Madrid L’any 1932 obtingué la càtedra de medicinalegal de Santiago de Compostella, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina 1951 Escriví La angustia vital 1950, El español y su complejo de inferioridad 1953, El descubrimiento de la intimidad 1955, La agonía del psicoanálisis 1945, El libro de la vida sexual 1968, Tratado de psiquiatría 1982, etc, i molts…

Estudià dret A Gràcia, dirigí La Linterna 1895 i El Eco 1896 Catòlic integrista, fou redactor d' El Diario Catalán fins el 1900 i tingué una actuació destacada com a polemista públic Fou membre, i ocupà diversos càrrecs, de la Casa de la Caritat, de la Junta de l’Obra Parroquial de la Basílica de Santa Maria del Mar, del Comité de Defensa Social de Barcelona, de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica de Barcelona, del Comité Central del Sello pro Infancia, del Banc de la Propietat i de la Càmara Oficial de la Propietat Publicà, sota el pseudònim de Mauricio,  La masonería ante la…

Membre del Front d’Alliberament Nacional des de l’adolescència, el 1988 fou nomenat general en cap de l’estat major algerià Dimití el càrrec per discrepàncies amb Chadli Bendjedid El 1993, la junta militar colpista el nomenà ministre de defensa Al gener del 1994 assumí la presidència del país, i es destacà en la dura repressió contra el moviment integrista Renovà mandat en guanyar les eleccions presidencials de novembre del 1995 El 1996 fou aprovada la seva proposta de reforma constitucional, però la violència, la corrupció i la crisi econòmica persistiren Al setembre del 1998,…