Resultats de la cerca

Invàlida de naixement, estudià a Madrid i a París 1910 Treballà amb Van Dongen i s’inscriví al grup cubista de Juan Gris, Marie Laurencin i André Lhote Pintà escenes de la vida popular, maternitats i infants L’enfant à la glace , Musée d’Art Moderne, París L’allargament de les perspectives emfasitzà els seus personatges i els donà un contorn notablement retallat, d’una inspiració expressiva que reflecteix nostàlgia i dolor

Anterior a Sòcrates, ensenyà principalment a l’Atenes democràtica i és l’exponent més significat de la sofística La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic “l’home és la mesura de totes les coses” que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral Hom en conserva breus fragments

Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…

Era fill de l’infant Carles -Maria Isidre, fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 abril 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles, invalidà la renúncia

Membre del partit socialista independent 1914-22, fou ministre de finances i diputat del Reichstag Perseguit pels nazis, s’exilià i el 1938 s’establí a França, on el 1941 fou detingut per la Gestapo morí a causa de les tortures En la seva obra cabdal, Das Finanzkapital ‘El capital financer’, 1910 —que influí en la visió de Lenin sobre l’imperialisme—, explicà, sobre la base d’un estudi empíric efectuat als EUA i a Alemanya, com els bancs s’apropien el capital necessari per al funcionament de la indústria capital financer, procés que les successives crisis del capitalisme ajuden a intensificar…

Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa NAVROM, director d’una delegació a Anvers 1987-89 i cap d’inspeccions de marina civil 1989-90 Després de l’enderrocament del comunisme 1990 i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports 1991-92, i del 1992 al 2000, diputat al Parlament Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en substitució de…

Fill de pare basc i mare catalana, estudià empresarials a l’Escola Superior de Tècnica Empresarial ESTE de Sant Sebastià Tanmateix, entre el 1971 i el 1983 es dedicà sobretot a impulsar la cultura basca Aprengué basc i fou molt actiu en diverses iniciatives professor a la ikastola Olabide de Vitoria-Gasteiz i professor de ciències 1974-77 Influït per Xabier Lete i per la Nova Cançó, fou cantautor professional i actuà al País Basc, Europa i Llatinoamèrica Ha publicat els discs Araba kantari 1974, Nik nahi dudana 1975, Txalaparte 1976, Herri bat gara 1978, Gutunak 1980 i Arimaren zubia/Pont de…

Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma…