Resultats de la cerca

Debutà com a actor el 1939 i guanyà l’Oscar a la millor interpretació masculina per Stalag 17 1953 de B Wilder, que el dirigí en alguns dels seus millors papers Sunset Boulevard 1950, Sabrina 1954 i Fedora 1978

D’antecedents presbiterians, Charles Russell adoptà en la seva adolescència el model congregacionalista No obstant això, rebutjà la doctrina calvinista de la predestinació, perquè la considerà incompatible amb la natura d’un Déu amorós L’any 1877 publicà el tractat The Object and Manner of our Lord’s Return , en el qual explicava que la presència invisible de Crist havia començat el 1874 Segons Russell, el temps de la presència invisible de Crist, que tindria lloc abans de la seva vinguda, suposaria un període de canvis significatius en el futur de la humanitat…

Fou un dels precursors de l’Académie Française 1634 És autor de Pyrame et Lysimène 1633, La belle plaideuse 1655, La belle invisible 1656

Treballà al teatre, a la ràdio i al cinema formant parella amb l’actor Bud Abbot i aconseguiren una gran popularitat amb els seus films Buck Privates 1940, Hit the Ice 1943, Abbot and Costello Meet the Invisible Man 1951, Abbot and Costello Go to Mars 1953, etc

Collaborà en La Campana de Gràcia , La Humanitat i Justícia Social , i dirigí Ilustración Ibérica 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 el 1946

El 1913 realitzà Det hemmelighedsfulde X ‘L’invisible X’, precedent de James Bond La seva obra cabdal, bàsica en el gènere, és Häxan ‘La bruixeria a través del temps’, 1920-22 El 1924 es traslladà a Alemanya, i el 1926, a Hollywood, on realitzà una sèrie terrorífica no mancada d’humor El 1930 tornà a Dinamarca, on filmà tres “cròniques familiars”

La seva primera novella, Invisible Man 1952, fou considerada una de les millors obres narratives de després de la Segona Guerra Mundial Exposa el tema de la recerca d’identitat de l’ésser humà als EUA i la problemàtica de la seva raça en aquella societat Fou professor visitant en diverses universitats americanes i europees Publicà també el volum d’assaigs Shadow and Act 1964

De formació autodidàctica, tingué una infantesa i adolescència marcades per conflictes familiars Exercí diferents oficis fins que la seva primera novella, Fight club 1996, fou duta al cinema per David Fincher i li atorgà el prestigi d’ésser considerat una de les promeses de la nova narrativa nord-americana Ha publicat les novelles Survivor 1999, Invisible Monsters 1999, Choke 2001, Lullaby 2002, Diary 2003 i Haunted 2005

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa

Estudià a Alger i exercí com a periodista El 1947 fundà el diari “Forge”, que intentà l’acostament entre les cultures francesa i nord-africana De la seva obra cal destacar L’action 1938, Travail d’homme 1943, Les hauteurs de la ville 1948, premi Femina, Cela s’appelle l’aurore 1952, portada al cinema per LBuñuel, Saison violente 1974, L’arbre invisible 1979 i Venise en hiver 1981 Fou membre de l’Académie Goncourt 1973