Resultats de la cerca

Recorregué el país amb el seu “cinema-tren”, recollint una perspectiva lúcida i alhora irònica de la revolució socialista Scast’e ‘La felicitat’, 1934, Čudesnica ‘La nena dels miracles’, 1936, etc Romangué actiu fins els anys setanta

Ha publicat el llibre de poesia Malbé 1999, premi Joan Alcover 1998 Escrita en el dialecte de Tortosa, la seva poesia entronca amb la poesia popular a causa dels seus efectes sonors i la seva càrrega irònica Ha reivindicat l’oralitat de la poesia des dels seus nombrosos recitals i performances

Estudià farmàcia a Barcelona Guanyà diversos certàmens de Lo Rat Penat i publicà Quadros de costums castellonencs 1916, un conjunt de narracions costumistes que donen una visió irònica de la societat castellonenca, reeditat l’any 2000 També escriví Estudi crític de les germanies en relació amb la història de Castelló 1921

La seva novellística, en la tradició de la de Jane Austen, se centra en l’univers femení, i es complau en la descripció de personatges tràgics, però presentats de forma distanciada i irònica Friends and Relations 1931, The Death of the Heart 1938, A World of Love 1955, The Little Girls 1964, Eva Trout 1969

Format a Florència, on fou un dels macchiaioli , fou influït a Londres pels retratistes anglesos dels ss XVIII i XIX, i esdevingué el gran retratista de l’aristocràcia i de la intellectualitat Verdi, Puccini, Whistler, Dumas, Robert de Montesquiou, etc La seva pintura, de pinzellada llarga i elegant, estudiadament esbossada, prefereix les tonalitats poc cridaneres i sovint és subtilment irònica

En la seva primera novella, Turbott Wolfe 1925, ataca amb virulència el racisme del seu país i, en d’altres com The Case is Altered 1932 i The Invaders 1934 ofereix una visió irònica de la societat En els reculls de poemes Collected Poems 1961 i Message in Code 1964 duu a terme una sàtira grotesca de la condició humana Escriví els llibrets de diverses òperes de BBritten

Començà dins el simbolisme amb A cinza das horas 1917, però ja amb Ritmo Dissoluto 1924 inicià una poesia antiacademicista, aconseguida a Libertinagem 1930, on conjugà satanisme, humorisme i sentimentalisme Les seves obres posteriors tornaren a la transposició irònica de la vida quotidiana Estrela de Manhã 1936, Lira dos Cinquent'anos 1944, Opus 10 1952 La seva obra facilità el pas del Modernisme a la lírica d’avantguarda

Collaborà 1953 amb Asger Jorn en la creació del moviment internacional per a un Bauhaus imaginista en oposició amb el fundat poc temps abans per Max Bill Hochschule für Gestaltung A partir del 1953 participà en les exposicions, entre d’altres, del grup Phases de París La seva obra expressa una fantasia irònica per mitjà de collages i de colors vius Revela les influències del surrealisme, de l’art brut i del pop-art

Autor d’una obra irònica, fosca i enginyosa, amb una pronunciada percepció de la realitat i un notable domini de l’escena Estudià dramatúrgia a la Universitat de Bristol Entre les seves peces destaquen Stalinland , premi Finger First Edimburg 1992/93, The Architect 1996, L’especulador , guardonada amb el Herald Archangel Award 1999, o Victoria , estrenada per la Royal Shakespeare Company al Barbican Forma part del comitè del Royal Court Theatre i el Royal National Theatre de Londres

D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891