Resultats de la cerca

Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne  Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme…

El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K Russell Entre…

Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a…

Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions i el 1959…

Nascut Jevgenij Aleksandrovič Gangnus, rebé el cognom de la mare després del divorci dels seus pares Començà a escriure de molt jove, i aviat fou acollit a les organitzacions literàries oficials l’Institut Literari Gorkij i la Unió d’Escriptors Soviètics Començà a publicar el 1949, influït per Vladimir Majakovskij , però sempre dins l’ortodòxia soviètica Després de la mort de Stalin 1953 adoptà un to més crític i s’apartà del realisme socialista Tot i que el 1956 fou expulsat de l’Institut Literari Gorkij, a diferència d’altres escriptors i artistes li fou permès publicar i, fins i tot,…

El 1957 publicà Prodolženije legendy ‘Continuació d’una llegenda’, on descriu les seves experiències com a treballador en la construcció en la presa d’Irkutsk Però l’èxit li arribà amb la novella Babij Jar 1966, que relata l’assassinat dels jueus de Kíev durant la guerra El 1969 aprofità un viatge oficial a Londres per romandre-hi i reconegué haver espiat diversos escriptors a l’URSS Publicà un altre cop Babij Jar sense les supressions de la censura soviètica

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques…

Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘Historia d’Irkutsk…