Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Anaxàgores i continuà l’orientació de l’escola jònica Segons la tradició fou mestre de Sòcrates

Dirigí la biblioteca nacional d’Atenes 1880 i valorà la poesia popular i l’obra dels poetes de l’escola jònica Escriví la novella històrica La papessa Joana 1865, en llengua purista, que tingué un gran èxit Traduí obres de Chateaubriand, Baudelaire, etc

D’escola jònica, treballà a Atenes Fou cèlebre per la solució donada al traç dels contorns de les figures que en suggeria el relleu, als volums i al moviment, en la línia de l’espacialitat tridimensional d' Apollodor d'Atenes L’obra, perduda, és coneguda només a través de texts literaris

Fill de l’orador Teòcrit, fou seguidor de Demòcrit i mestre d’Anaxarc Acceptà, en l’obra Περì ϕύσεως ‘Sobre la natura’, elements de l’escola d’Elea i de la doctrina de Demòcrit S'ocupà de l’explicació dels fenòmens atmosfèrics i de la prehistòria troiana Τρωïκά i, probablement, de la jònica Ιωνικά

Es nomenà rei després de la seva victòria sobre els gàlates recordada en les escultures de gàlates moribunds, de l’escola de Pèrgam Mantingué una bona relació amb Roma i l’ajudà en la primera i la segona guerra macedònies contra Filip V Sota el seu regnat, Pèrgam rivalitzà amb Alexandria com a centre cultural, recolzat en la tradició de la ciència jònica

La seva política s’orientà envers la consolidació, a Grècia, de l’hegemonia espartana, però es veié obstaculitzada per la rivalitat amb Demarat Al principi es negà a ajudar la revolta jònica contra Pèrsia, però després atacà Egina 491, que s’havia sotmès als perses La lluita amb Demarat l’obligà a exiliar-se Cridat de nou pels espartans, enfollí i se suïcidà

Fill de Conó, deixeble de Plató i d’Isòcrates, fou estrateg el 378 aC, quan es tornà a constituir la lliga naval atenesa Recuperà les illes de la mar Jònica 376-75, però, acusat el 373 aC pel seu fracàs a la mar Egea, entrà al servei de Pèrsia Tornà a Atenes el 367 aC i combaté l’hegemonia tebana, que comptava amb l’ajut dels perses No aconseguí de reconquerir Amfípolis 360 aC ni tampoc el triomf en la decisiva batalla d’Embata 356 aC, motiu pel qual fou exiliat a Calcis, on morí 354 aC La seva política ha estat objecte de valoracions molt diverses

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…