Resultats de la cerca

Influí en els inicis de la Revolució Francesa amb les seves obres Essai sur les privilèges 1788 i, sobretot, Qu'est-ce que le Tiers État 1789 Diputat i un dels impulsors del jurament del Jeu de Paume, inicialment fou membre del Club dels Jacobins, però el 1791 evolucionà cap a posicions més moderades i formà part del Club des Feuillants El 1799 formà part del consell executiu del Directori, i, per tal de consolidar les conquestes revolucionàries burgeses en un govern fort enfront de la pressió dels jacobins i dels monàrquics, instigà el cop d’estat del 18 de brumari…

Intervingué molt activament en les etapes successives de la Revolució Francesa, en el Club dels Jacobins i com a representant de la Convenció Al costat de Babeuf , fou el teòric de la conspiració dels Iguals i n'esdevingué el cronista Histoire de la Conspiration de l’Égalité , 1828

Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que…

Màxim exponent del període de la Illustració a Hongria, fou empresonat 1794-1801 per les seves relacions amb els jacobins hongaresos La seva tasca de renovació lingüística i literària fou essencial per al desenvolupament de les lletres hongareses Traduí a l’hongarès obres de SGessner, Shakespeare i Molière, entre altres, i fou l’introductor del sonet a Hongria

Escriví diverses obres de teatre, que assoliren molt d’èxit a la cort Amic de Mirabeau, abraçà la causa revolucionària i fou secretari del Club dels jacobins, però acabà enfrontant-se amb la Convenció La seva obra més important és Pensées, maximes et anecdotes, apareguda pòstumament 1803, en la qual es reflecteixen l’enginy i la mordacitat de l’autor

Des de l’any 1888 dirigí la revista “Révolution Française” i fou l’iniciador de la historiografia sobre la Revolució Francesa Discrepà d’Hippolyte Taine, i les seves teories foren completades per les posteriors indagacions d’Albert Mathiez Escriví La Société des Jacobins 1889-97, Études et leçons sur la Révolution Française 1893-1924 i Histoire politique de la Révolution Française 1901

Inspector de manufactures a Lió, hi organitzà un club jacobí Més tard es féu girondí i fou ministre de l’interior 1792 Després del triomf jacobí fugí a Normandia, on se suïcidà en assabentar-se de l’execució, a mans dels jacobins, de la seva muller, Jeanne-Marie Roland de la Platière París 1754 — 1793, de nom de família Jeanne Manon Philipon, la qual havia collaborat activament amb ell

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…

Començà la seva carrera musical com a clavecinista dels Jacobins de la Rue St Honoré 1660 i del duc d’Orléans 1661 El 1662 fou nomenat ordinaire de la chambre du Roy pour le clavecin en substitució de Chambonnières, que havia estat el seu mestre Com es desprèn de les seves Pièces de clavecin , fou un dels màxims exponents de l’escola francesa de clavecí del segle XVIII El tipus d’ornamentació que utilitzà en la música per a clavecí quedà recollit en un catàleg que esdevingué essencial en el conjunt de la música barroca

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran