Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins…

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Deixeble de l’acadèmia Galí Membre del Cercle de Sant Lluc Inspirat en el Montseny, pintava escenes de bosc on la figura humana s’inseria en una estructura contingudament abarrocada, típica del Noucentisme conreat pel seu mestre Amic i company de Josep M de Sagarra, li illustrà El mal caçador 1916 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1919 i el 1920 Dedicat al disseny de jardins, assolí un gran prestigi Publicà El Jardí Meridional 1934

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria Collaborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa…

Exercí d’advocat Les seves novelles, plenes de claredat, precisió i lirisme, s’agrupen en dos cicles el primer L’âge ingrat format per cinc títols, entre els quals figuren L’âge ingrat 1952, Le fils 1956 i Les mariages de raison 1958 el segon, dividit en dues sèries, Le bonheur du temps, que comprèn Le bonheur du jour 1960 i Les cartes du temps 1962, i Les jardins de la nuit , que inclou Les jeux de la nuit 1964, La bataille de Toulouse 1966, premi Renaudot i Des jardins en Espagne 1969 Fou autor també d’assaigs sobre literatura, d’estudis històrics i d’un diari…

Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855

És autor dels jardins del Laberint d’Horta, des del 1792, en collaboració amb el propietari, Joan Antoni Desvalls, marquès d’Alfarràs

Iniciador de les reformes neoclàssiques a la Gran Bretanya, seguint, però, els esquemes palladians Excellí com a promotor del jardí a l’anglesa en els seus projectes dels jardins de Carlton, Claremont, Chiswick, etc

Lluís XV li encarregà el traçat dels jardins del Trianon, a Versalles, el 1759 Elaborà un mètode natural per a la classificació de les plantes que fou continuat pel seu nebot Antoine-Laurent de Jussieu