Resultats de la cerca

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

Treballà en un espectacle itinerant abans d’unir-se als Blue Devils, de Walter Page 1927-29, i a la Bennie Moten’s Kansas City Orchestra 1929-35, dues de les formacions més importants en la creació de l’estil Kansas, de les quals sorgí l’orquestra de Count Basie Durant aquests anys, Rushing creà, amb la seva càlida veu de tenor, un model d’interpretació vocal de blues , el blues shouter , que s’emmirallà amb la fluïdesa rítmica dels seus companys instrumentistes El 1936 anà amb Basie a Nova York, on romangué fins el 1950, i fou una peça clau en l’èxit de la seva orquestra Després treballà amb…

Dins el jazz donà al contrabaix una nova personalitat i la mateixa categoria d’altres instruments A part el seu swing , posseí una gran imaginació melòdica i rítmica Tocà amb Duke Ellington del 1939 al 1941

S'inicià com a ajudant de producció en estudis de Londres Després d’un temps de servei a la RAF, continuà en la professió, i l’any 1949 s’incorporà als Hammer Studios, dins dels quals inicià una carrera com a guionista en el gènere de  terror , associat sobretot amb el director Terence Fisher i els actors Peter Cushing i Christopher Lee Alguns dels títols més destacats, d’entre els més de cent cinquanta dels quals fou guionista, són The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, Taste of Fear 1961, Maniac 1963, The Nanny 1965 i The Anniversary 1968 A…

Estudià piano, i el 1951 adoptà l’orgue Hammond Treballà amb gran èxit per l’àrea de Filadèlfia abans de debutar a Nova York el 1956 Reconegut com un dels intèrprets d’orgue més destacats del moment, començà la seva carrera internacional i enregistrà amb tota mena de formacions De la seva discografia destaquen Crazy Baby 1960, Bashin’ 1962 i The Dynamic Duo 1966 L’any 1975 obrí un club a Los Angeles El 1981 recomençà les gires, i posteriorment enregistrà Fourmost 1990 i Damn 1995, entre d’altres Desenvolupà el so de l’orgue Hammond i creà un estil que combina elements del gòspel i el blues…

Cursà econòmiques a la Universitat d’Auburn El 1994 s’incorporà a una empresa de mercat de futurs de Chicago, i el 1996 desenvolupà el portal d’internet Bomis, amb el qual finançà el projecte d’una enciclopèdia en línia, Nupedia, l’any 2000 L’any següent desenvolupà el seu projecte més reeixit, Wikipedia , una enciclopèdia en línia gratuïta construïda amb les collaboracions dels seus usuaris, que obtingué un enorme èxit i de la qual aparegueren versions en un gran nombre de llengües, entre les quals el català Viquipèdia Posteriorment creà diverses societats vinculades a Wikipedia…

D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el republicà Gerald…

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

Amb el seu germà Jimmy 1904-57, clarinetista i també director d’orquestra, ha estat un dels millors exponents del jazz blanc de l’època swing El 1935 fundà una orquestra que assolí èxits remarcables

Activista del moviment per als drets civils dels negres, la seva obra gira al voltant de tres temes el racisme, l’homosexualitat i la religió Escriví novella — Go tell it on the Mountain 1953, Another Country 1962, Tell me how long the Train's been gone 1968, If Beale Street could talk 1974, Just above my Head 1979, The Harlem Quartet 1987—, teatre — Blues for Mister Charlie 1964—, assaig — Nobody knows my Name 1961, The Fire next Time 1963, The Price of a Ticket 1985, The Evidence of Things Not Seen 1985— i poesia — Jimmy's Blues 1983