Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Dalmau
Història del dret
Jurisconsult.
Assessor de la batllia general 1590 i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona 1608 Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica 1609 Fundà 1626 el convent de carmelitans descalços a Gràcia els Josepets , on fou enterrat en un panteó Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús 1615
Adolf Ruiz i Casamitjana
La Rotonda (1900), a Barcelona, obra d' Adolf Ruiz i Casamitjana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1893 De les seves obres destaquen, entre altres, la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 1888, la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets 1900, demolida, la torre Andreu — La Rotonda —, la més coneguda de les seves construccions 1900, i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 1907 La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner
Francesc Bernat Sigalés
Basquetbol
Jugador, entrenador i directiu de basquetbol.
Fou jugador del Palau de Cultura, el Ribagorçana i l’AC Josepets El 1964 s’inicià en tasques d’entrenador a l’APSI El 1970 fitxà per entrenar el juvenil del FC Barcelona, amb el qual assolí un Campionat d’Espanya 1973 El 1976 dirigí el primer equip del Club Balonmano Granollers i posteriorment esdevingué secretari tècnic de l’entitat El 1985 retornà al FC Barcelona com a directiu Publicà articles tècnics en la revista especialitzada Rebote El 1999 fou nomenat Històric del Bàsquet Català
Pere Camallonga Vidal
Voleibol
Jugador, àrbitre i entrenador de voleibol.
Com a jugador, fou campió d’Espanya 1952 amb l’ACD Bombers de Barcelona 1951-57 Com a entrenador, començà a La Salle Josepets i fou el primer entrenador de Llars Mundet 1963-75 En aquest període, el club de Llars Mundet aconseguí tenir equips masculins i femenins en totes les categories també aconseguí que tant l’equip masculí 1968-70 com el femení 1969-70 juguessin a la màxima categoria del voleibol espanyol Posteriorment entrenà altres equips, com el CV Granollers i el CN Sabadell, a més de la selecció catalana, i des del 1955 feu d’àrbitre D’ençà del 2005 el Club Voleibol…
Fernando Font Fenoll

Fernando Font Fenoll (a l’esquerra)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol, el 1929 s’incorporà a la Société Patrie, amb la qual fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1934-35.
Participà en el Torneig Internacional de Ciutats d’Europa 1936 amb la selecció catalana Jugà al CB Atlético 1939-41 i al FC Barcelona 1941-43, amb el qual fou campió de Catalunya 1942 Fou entrenador del FC Barcelona 1943-55 i dirigí tant el primer equip com els equips de promoció, i aconseguí vuit Campionats de Catalunya i sis Copes del Generalísimo També dirigí el CB Orillo Verde de Sabadell i l’equip de La Salle Josepets de Barcelona a la Lliga estatal Fou seleccionador espanyol 1948-52, assessor de les federacions catalana i espanyola i director de l’Escola Nacional d’Entrenadors Publicà…
Josep
Representació de Josep en un mosaic de Dafní, monestir situat a 10 Km d’Atenes i fundat als segles V VI
© Corel Professional Photos
Bíblia
Espòs de Maria i pare legal de Jesús.
Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta…
Josep de la Concepció
El campanar de Vilanova i la Geltrú, obra de fra Josep de la Concepció
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom del religiós de Josep Ferrer, arquitecte.
Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent de Sant Jeroni…
Benet Vilamitjana i Vila
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’uns petits negociants, i cursà els estudis al seminari de Vic, entre el 1825 i el 1835, i un any a Roma Ordenat de prevere el 1836, exercí un quant temps la vida parroquial, però aviat fou nomenat professor i vicerector del seminari de Vic Fou amic d’Antoni Maria Claret i d’altres destacats eclesiàstics vigatans El 1854 passà de canonge magistral a la Seu d’Urgell, i fou nomenat bisbe de Tortosa el 1861 Allà es remarcà sobretot per l’impuls que donà a la reorganització de les religioses de la Consolació, per a les quals féu contruir el noviciat també féu edificar el Collegi de Sant…
Josep Maria Martí i Bonet
Historiografia catalana
Prevere, arxiver i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…
Enric Lluch i Martín
Historiografia catalana
Geògraf.
Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…