Resultats de la cerca

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

Professà a l’orde de les jerònimes 1669 La seva poesia és una síntesi de dues tendències de l’època el culteranisme de Calderón i de Góngora i el conceptisme de Quevedo És autora de nombroses obres en tots els gèneres lírics i algunes obres dramàtiques Los empeños de una casa 1683, El divino Narciso 1689, Primer sueño Respuesta a Sor Filotea de la Cruz 1691

Format al Club Natació Sant Andreu, el 1994 passà al Centre Natació Mataró En categoria júnior fou campió d’Espanya i internacional El 1996 fou campió absolut de Catalunya dels 200 m braça Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola

De ben petita es traslladà amb la família a Barcelona i estudià cant al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de C Bordalba Posteriorment amplià la seva formació a Milà amb M Vidal Debutà a setze anys a Nàpols amb El barber de Sevilla 1908 i poc després fou contractada per a cantar a París i Montecarlo A partir d’aleshores inicià una important carrera internacional que la dugué al Caire, Praga, Viena, Roma, Madrid i Barcelona, ciutat aquesta darrera on debutà el 1911 El 1915 P Mascagni la contractà i un any després cantà El barber de Sevilla al Teatre alla Scala de Milà Novament a…

Funcionari públic, escriví una gran quantitat d’obres teatrals en castellà, sol El tundidor de Mallorca , 1843 Juana Grey , 1848 o en collaboració La Beltraneja , 1871 La Fornarina , 1876, etc També traduí nombroses obres del francès

És autor del drama Juana de Souvri publicat i representat a Mallorca el 1843 i Fe y esperanza Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 1854 A partir del 1857 es traslladà a Madrid

Fill de Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, fou legitimat pel seu oncle Enric II de Castella Fou adelantado major de Lleó, i vinculà a la seva família el càrrec d’almirall de Castella Es casà amb Juana Hurtado de Mendoza, vídua de Diego Gómez Manrique, que li proporcionà grans riqueses Conreà la poesia trobadoresca d’estil provençal

Fou comanador de Montesa des del 1577 Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Mercader El Prado de Valencia , 1600 i per Bernat Català de Valeriola Justas poéticas , 1602 De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc

Fou organista a la catedral de Tarragona i, després 1884, a la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del collegi de sordmuts Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics La ermita del Valle i Doña Juana de Castro , una balada En la corte de Abd-el-Rahman , dos capricis simfònics Zambra, El amanecer , etc

Graduada en ciències socials, formà part del grup poètic Orígenes, nascut al voltant de la revista homònima 1944-56, en el qual també hi havia el seu espòs, Cintio Vitier Investigadora literària lligada a la Biblioteca Nacional José Martí i al Centro de Estudios Martianos, combinà l’assaig amb obres de creació lírica com Transfiguración de Jesús en el Monte 1947, Las miradas perdidas 1951, Visitaciones 1970, Créditos de Charlot 1990, premi de la Crítica cubana 1991, Los Rembrandt de l’Hermitage 1992, premi de la Crítica cubana 1992, Nociones elementales y algunas elegías 1994,  Habana del…