Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de laBisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J Garreta Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de laBisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres Fou un…

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a laBisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes…

Alcalde de laBisbal 1931-34, hi dugué a terme obres importants És autor de LaBisbal en la història i el record 1959, Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença 1965, Un segle de vida bisbalenca 1969 i LaBisbal Anys enrera 1900-1939 1974 Morí a l’edat de noranta anys

Debutà a segona divisió al CE Sabadell com a interior Disputà la final de la Copa del 1935 Aquella temporada, el Sabadell fou subcampió de la categoria d’argent i l’anterior 1933-34 havia guanyat el Campionat de Catalunya La temporada 1934-35 ingressà al Barça Després de la Guerra Civil jugà al Girona Fou convocat per la selecció catalana 1936

Presidí el FC Barcelona 1968-69, després que el 1953 no es va poder presentar a les eleccions a causa de la prohibició del règim franquista Se li atribueix la frase “el Barça és més que un club”, pronunciada durant el discurs d’accés a la presidència

El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17

Competí a la JAC Vic i després a la UE Vic Tot i proclamar-se campió català de 110 m tanques i salt de llargada 1942, s’especialitzà en salt amb perxa Entre el 1942 i el 1951 pujà en vuit ocasions al podi del campionat d’Espanya amb tres títols consecutius 1947, 1948, 1949, quatre subcampionats 1942, 1945, 1946, 1950 i un bronze 1951 i fou primer en el rànquing espanyol de l’especialitat el 1945 i el 1949 Guanyà també dos campionats de Catalunya 1947, 1949, on feu també un segon 1946 i un tercer lloc 1948

Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982

Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de laBisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a…

Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista Fou premiat a la Biennal de Venècia 1941 i a l’Exposició Internacional de Canes 1955 Des del 1950 s’installà a laBisbald’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona