Resultats de la cerca

Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La relació de…

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també…

Tingué un pontificat llarg i molt actiu lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de laVall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli…

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’…

Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren…

Fou cap del partit conservador a lavall d’Albaida, d’on era la seva família, però destacà sobretot com a arqueòleg Fundà i dirigí el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1928, que representà l’entrada de l’arqueologia científica al País Valencià Dirigí i organitzà moltes excavacions de jaciments valencians Fundà la revista “Archivo de Prehistoria levantina” La majoria dels seus escrits sobre prehistòria i època ibèrica foren publicats dins les sèries de l’esmentat servei

Vida Deixà els estudis de dret i el bufet d’advocats en què treballava i el 1906 entrà, a instàncies del seu germà Ricard, a l’Hispano Films, primer com a aprenent i ajudant de laboratori i després com a ajudant de càmera i codirector en els reportatges que filmà Ricard Rodà en solitari Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza 1908 Homenaje a Guimerà en la plaza de Cataluña 1909 i Barcelona en tranvía 1909, entre d’altres Encarregat del laboratori en tota la producció de la Hispano, Don Juan de Serrallonga 1910, Ricard de Baños i Albert Marro fou el primer llarg argumental que fotografià…