Resultats de la cerca

Inspirat pel provençalisme italià contemporani, forjà unes Vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux Lió, 1575, plenes de falsedats, en què feia néixer o morir els principals trobadors al comtat de Provença o bé els emparentava amb les famílies dels seus amics i protectors El seu nebot Cesar de Nòstra Dama Saló de Provença 1555 — Sant Romieg de Provença 1629 publicà una Histoire et chronique de Provence , d’esperit reialista, una part dels materials i la redacció de la qual havien estat aplegades, en occità, pel seu oncle

Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…

S’inicià al CC Prat de la Riba 1935-36 i, posteriorment, jugà al Club Poliesportiu Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa 1939-41 i La Salle Comtal 1946-53 Feu d’entrenador en diversos clubs adscrits a la competició eclesiàstica de l’Obra Atlètica Recreativa, on també ocupà càrrecs directius, tant en la Junta Rectora com en el Collegi de Preparadors També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol 1976-81 Rebé la medalla Forjadors de l’Esport 1995…

Conegut pels seus remeis, que es fonamentaven en propietats secretes, i pels seus pronòstics astrològics, exercí la medicina durant el regnat dels darrers Valois Carles IX de França el nomenà metge seu i el distingí amb títols i honors El 1557, sota el nom de Centúries , publicà unes profecies, fruit de la seva dedicació a la matemàtica i a l’astrologia A mesura que alguns dels seus presagis es complien, la seva fama cresqué desmesuradament, i arribà a convertir-se en un mite popular

Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes

El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988

Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en …

Comandant de l’exèrcit francès, residí molts anys a París Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya , i dels dos reculls Rialles 1906 i De nostra terra 1906

Comandant de l’exèrcit francès, residí molts anys a París Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya , i dels dos reculls Rialles 1906 i De nostra terra 1906