Resultats de la cerca

Inventà la làmpada d’escletxa i investigà el sistema òptic del globus ocular El 1911 li fou concedit el premi Nobel de medicina per les tècniques de biomicroscòpia còrnia que introduí i desenvolupà

Inventà diversos aparells elèctrics, entre els quals cal destacar una làmpada d’arc de desplaçament diferencial i un dinamòmetre També perfeccionà el telègraf de Hughes El 1884 ideà la bugia que duu el seu nom

Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos seguint el…

Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom

Fou membre del grup nabí , més per amistat que no pas per convicció estètica Fou fortament influït per l’estampa japonesa La seva pintura, intimista tant en els retrats com en escenes d’interior, és tècnicament refinada Combinà en una mateixa obra l’oli, l’aiguada i el pastel, generalment damunt cartó, conservant sempre, però, l’harmonia del conjunt Al llit 1891, Musée National d’Art Moderne, París, Sota la làmpada 1892, Museu de l’Anunciada, Sant Tropés Conreà també la pintura mural decorativa Menjador de la casa Natanson avui els plafons són al Musée National d’Art Moderne, París Illustrà…

Estudià arquitectura a la Universitat de Buenos Aires El 1975 es traslladà a Espanya, i el 1977 s’establí a Barcelona, on collaborà amb el dissenyador Alberto Lievore El 1984 fundà el seu propi estudi Jorge Pensi Design Studio, en el qual, des del 1987 treballà amb Diego Slemenson Considerat una de les figures més influents del disseny contemporani de mobiliari i illuminació, és conegut per la recerca de formes essencials, lleugeresa i funcionalitat en les seves creacions Entre les seves obres més emblemàtiques destaca la cadira Toledo 1988, fabricada en alumini anoditzat, considerada un…

Fill d’ Ignasi Barraquer , es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà a Madrid 1955 Fou director des del 1953 de l’Institut Barraquer de Barcelona fundat pel seu pare, i el 2005 n’esdevingué president Director del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa 1967 fundat per ell i pel seu pare el 1962, el 1970 fou nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 director de l’Institut Universitari Barraquer, adscrit a aquesta universitat, que l’any 2000 creà la càtedra Joaquim Barraquer per a la investigació en oftalmologia…

Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…

Vida Ebenista de professió, aprengué nocions de mecànica i òptica Afeccionat a la fotografia, aviat mostrà interès pel cinematògraf Fabricà la seva pròpia filmadora, i el 1897 realitzà el primer film argumental a l’Estat espanyol, Riña en un café , seguit de dos documentals, Salida de los trabajadores de "La España Industrial" i Salida del público de la Iglesia Parroquial de Santa María de Sans L’èxit de públic obtingut propicià que installés un cine a l’hotel Martín de La Rambla, que fracassà Tot seguit filmà Visita de doña María Cristina y don Alfonso XIII a Barcelona 1898, primer…