Resultats de la cerca

Assolí un gran èxit amb la poesia per a cabaret Irrgarten der Liebe ‘El laberint de l’amor’, 1901 i amb la novella satírica Stilpe 1897

Autor neoromàntic, escriví obres de teatre Alles um Liebe , ‘Tot per l’amor’, 1910, novelles Katinka, die Fliege , ‘Katinka, la mosca’, 1911 Wir Zugvögel , ‘Nosaltres, ocells de pas’, 1924 i la sèrie de retrats literaris Schattenbilder ‘Ombres’, 1912-17

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Després d’estudiar turc i orientalística a Graz i a Viena, inicià la seva activitat literària amb Die Klosterschule ‘L’escola conventual’, 1968, on descriu l’autoritarisme d’un internat catòlic Posteriorment s’ha orientat cap a un relat més fantàstic Das Verschwinden des Schattens in der Sonne ‘La desaparició de l’ombra en el sol’, 1973, Kai und die Liebe zu den Modellen ‘Kai i l’amor pels models’, 1979

Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al…

No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822

Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’…

Se serví de tots els estils literaris, des del barroc fins al surrealisme El dialecte vienès tingué una gran importància en la seva obra, que barreja el greu amb el grotesc, el llegendari i el sarcasme, el frívol i el macabre, adultera cites d’autors clàssics, i utilitzà tota mena de recursos paròdics, etc, sempre per tal de provocar els lectors De la seva àmplia obra cal destacar Gedichte über die Liebe und über die Lasterhaftigkeit ‘Poesies sobre l’amor i sobre la immoralitat’, 1975, Grammatik der Rosen ‘Gramàtica de les roses’, 1979, Die Sonne war ein grünes Ei ‘El sol era un…