Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Pere Cima
Cristianisme
Religiós franciscà; bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode
Pere de Queralt i d’Anglesola
Història
Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I).
Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el…
Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea
Història
Duc de Vilafermosa i comte de Luna.
Noble i militar, fill de Ferran d’Aragó-Gurrea i de la comtessa de Luna, Joana d’Aragó i d’Alagó Fou governador dels Països Baixos 1675-80 i lloctinent de Catalunya 1688, on continuà la política d’apaivagament de les lluites entre els soldats de l’exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica Iniciada de nou la guerra amb França abril del 1689, el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes la invasió agafà el lloctinent desprevingut i els francesos…
Berenguer de Lloria i d’Entença
Història
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró.
Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…
Oliver Hart
© Harvard University
Economia
Economista britànic naturalitzat nord-americà
Graduat en matemàtiques per la Universitat de Cambridge 1969 i màster en economia per la Universitat de Warwick 1972 Posteriorment estudià als Estats Units, on es doctorà en economia per la Universitat de Princeton 1974 Ha desenvolupat l’activitat acadèmica principalment a la London School of Economics 1981-1985, al Massachusetts Institute of Technology 1985-93 i a la Universitat de Harvard, on en 1993-97 fou professor d’economia i posteriorment professor visitant de la càtedra John M Olin a la Harvard Law School 1999-2003 i president del departament d’economia 2000-2003 Membre de l’…
Francisco de Peñalosa
Música
Compositor castellà.
El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el…
Ramon de Torroja
Història
Noble.
Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament…
Beatriu de Pinós-Milany i Ballester
Història
Protectora del lul·lisme.
Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur Vídua 1475, el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio que vivia de feia un temps a Randa Mallorca i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lullià, legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell amb qui l’uní una amistat de família, els seus béns i drets amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella…
Maqbool Fida Husain
Pintura
Pintor indi, més conegut per F.M. Maqbool.
Fill d’un comptable musulmà, aprengué de manera autodidàctica el dibuix calligràfic geomètric tradicional kulfic khat L’any 1937 anà a Bombai, on sobrevisqué precàriament com a grafista de cartells de Bollywood i el 1947 s’uní al Grup d’Artistes Progressius liderats per Francis Newton Souza, oposats al classicisme hindú de l’escola de Bengala que promovia l’administració britànica Sense renegar de la tradició autòctona, aquest grup incorporava les noves tendències d’Occident surrealisme, cubisme, expressionisme Des de mitjan anys seixanta la seva obra començà a obtenir renom, i juntament…
Ruth Bader Ginsburg
Dret
Jurista i activista pels drets de les dones nord-americana.
Nascuda Joan Ruth Bader en una família jueva de pocs recursos, estudià a la Universitat de Cornell, on es graduà en dret el 1954 Aquest mateix any es casà amb el també advocat Martin Ginsburg, que li donà suport a l’inici de la seva carrera professional, en un moment en què a la pràctica absència de dones s’afegia la discriminació generalitzada a causa del seu embaràs, fou acomiadada poc després de graduar-se El 1956 ingressà a l’Escola Judicial de Harvard, estudis que acabà el 1959 a la Universitat de Columbia Malgrat ser la número u de la seva promoció, no fou contractada per cap despatx i…