Resultats de la cerca

Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual

Autor de grans murals, típicament modernistes, amb nimfes, llacs i boires a l’Opéra-Comique de París, 1898 Fou mestre de Joan Brull, sobre el qual influí considerablement Cal destacar-ne també els retrats femenins

La seva obra, d’un gran erotisme i que assolí una gran difusió, se centrà en escenes de llacs crepusculars on es banyen noies adolescents Fou president de la Société d’Artistes Français 1925-35

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05 com a general i en la Primera Guerra Mundial comandant el primer exèrcit Derrotat per Hindenburg als llacs Mazurians 1914, fou destituït No acceptà de formar part de l’exèrcit bolxevic i fou afusellat

Navegà per la regió dels Grans Llacs, i més tard pel Mississipí, fins al golf de Mèxic 1682 Tornà a França, des d’on dirigí una nova expedició al golf de Mèxic, on trobà la mort El 1783 hom publicà el Journal historique du dernier voyage de feu M de la Salle

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Mestre d’escola 1949-55, el 1962 fou cofundador del Botswana Democratic Party BDP Estret collaborador de Seretse Khama, líder del partit, quan aquest esdevingué primer president de la Botswana independent 1966, Masire fou nomenat vicepresident i, a la seva mort 1980, el succeí a la presidència Continuà la política favorable a l’estabilitat i afavorí una certa prosperitat El 1998 cessà en el càrrec, i fou substituït per Festus Mogae Els anys noranta actuà com a mediador en el conflicte dels Grans Llacs

Del 1849 al 1856 explorà el Kalahari, i navegà pel Zambezi i descobrí les cascades de Victòria El 1858 començà noves exploracions per l’Àfrica oriental i occidental, en particular per les regions dels llacs Moero i Tanganyika, on el trobà Stanley Morí durant una expedició —a la recerca de les fonts del Nil—, víctima de la disenteria i la fatiga Escriví, entre altres obres, Missionary Travels and Researches in South Africa 1857 El seu nom fou donat a les cascades que forma el riu Congo en travessar la serralada costanera

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis…

Mariner, fou adoptat per un nord-americà anomenat Stanley El 1869 fou enviat pel New York Herald a l’Àfrica, a la recerca de Livingstone, que trobà a la riba oriental del llac Tanganyika Havent tornat a Europa, el 1874 començà un nou viatge a l’Àfrica explorant regions de la zona intertropical llacs Victòria, Albert, Tanganyika, conca del riu Congo En una altra expedició 1879-84 remuntà, en una primera etapa, el riu Congo fins al Stanley Pool De retorn a Anglaterra, després d’haver fet una sèrie d’altres exploracions, rebé el títol de sir i fou elegit membre de la cambra dels…