Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Llorenç Cendrós
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Prevere i professor de llatinitat a la Universitat de Barcelona És autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada ab molts exemples Barcelona, 1676, per a l’aprenentatge del llatí, al final de la qual hi ha un breu tractat de retòrica i versificació en català
,
Einar Löfstedt
Lingüística i sociolingüística
Literatura sueca
Llatinista suec.
Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental
Johann Cristoph Adelung
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic i lexicògraf alemany.
Començà la seva tasca lingüística estudiant llatinitat medieval addi cions al glossari de Du Cange, però la seva obra més important és el Grammatisch-kritisches Wörterbuch der hochdeutschen Mundarten ‘Diccionari gramàtico-crític dels dialectes alt-alemanys’, publicat a Leipzig 1774-86, que contribuí notablement a la codificació d’aquest idioma Del 1759 al 1761 fou professor del Gymnasium protestant d’Erfurt Turíngia i, des del 1787, conseller de la cort i director de la biblioteca de Dresden
Mateu Bossul
Retòrica
Retòric.
Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566
,
Cristòfor Coret i Peris
Literatura catalana
Llatinista.
Vida i obra Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta laborpedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases 1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Vegeu bibliografia
Roger I de Sicília
Història
Comte de Sicília.
Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants
Josep Gifreu de la Palma
Literatura catalana
Escriptor religiós, erudit i hel·lenista.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres
Josep Ruaix i Vinyet
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic, gramàtic i escriptor.
Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet…
Averrois
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Rušd, filòsof, jurista, metge i astrònom àrab andalusí.
Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…
Plaute
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de concedir gaire…