Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
Lleó XIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Vincenzo Gioacchino Pecci en esdevenir papa (1878-1903).
Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya contribuí a posar fi al…
Lleó I
Història
Emperador d’Orient (457-474), successor de Marcià.
Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard
Lleó Africà
Geografia
Nom amb què és conegut al-Ḥasan ibn Muḥammad al-Wazzān al-Zayyātī, geògraf.
Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam
Lleó VI
Història
Emperador d’Orient (886-912).
Fill de Basili I i d’Eudòxia, fou educat pel patriarca Foci, el qual, anys després, deposà Defensà els confins orientals contra els àrabs, però fou derrotat a Sicília i també sortí perdedor contra els búlgars, als quals hagué de cedir els territoris de Macedònia i d’Albània Home de vasta cultura i mecenes important, escriví pregàries, homilies, poesies i, sobretot, una seixantena de llibres Les basíliques que constitueixen una sistematització completa del dret grecoromà i un retorn a l’esperit de Justinià, en oposició a la legislació bizantina del segle VIII i, en particular, la de Lleó III
Lleó Conill
Botànica
Educació
Botànic i mestre.
Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes
Lleó Hebreu
Filosofia
Nom amb què és conegut Yěhudà Abrabanel, filòsof i metge jueu.
Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià
Lleó Diaca
Cronologia
Història
Cronista bizantí.
Residí a la cort i acompanyà Basili II a la guerra contra els búlgars 986 Autor d’una història, molt vivaç, de l’imperi d’Orient fins a la mort de Joan I Tsimiscés 976
Lleó X
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni de Mèdici en esdevenir papa (1513-21).
Successor de Juli II, prosseguí el concili V del Laterà Practicà el nepotisme Afavorí el nou matrimoni de Lluís XII de França amb la germana d’Enric VIII d’Anglaterra i negocià un concordat 1516 amb Francesc I Més tard, preveient la millor situació de Carles V, l’ajudà econòmicament a sostenir les guerres d’Itàlia La seva butlla per a recollir diners per a la construcció de Sant Pere provocà la revolta de Luter qüestió de les indulgències , que no fou prou valorada pel papa Gran humanista, exercí el mecenatge Rafael, Miquel Àngel, etc
Lleó IX
Cristianisme
Nom que adoptà Bruno de Dagsburg en esdevenir papa (1049-54).
Nomenat pel seu parent l’emperador Enric III, fou ratificat per la clerecia i el poble romà Precursor de la reforma gregoriana, s’esforçà a redreçar la disciplina eclesiàstica, assistit per Hildebrand futur Gregori VII, el cardenal Humbert i Pere Damià Viatjà per la cristiandat i presidí nombrosos concilis Condemnà 1050 la doctrina eucarística de Berenguer de Tours Els darrers anys del seu pontificat foren marcats per la desfeta enfront dels normands 1053 i el Cisma d'Orient 1054 La seva festa se celebra el 19 d’abril
Lleó III
Cristianisme
Papa (795-816).
Agredit pels seus enemics romans, es refugià prop del duc de Spoleto i a Paderborn Saxònia, des d’on tornà a Roma, amb l’ajut de Carlemany Coronà aquest emperador d’Occident 800 i li confià el paper de protector i defensor de l’Església i del papat Malgrat tot, es mantingué independent a nivell doctrinal La seva festa se celebra l’11 de juny
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina