Resultats de la cerca

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de…

Considerat el primer autor cosmopolita del seu país, la seva obra és eminentment satírica i sarcàstica A una etapa inicial dedicada a la poesia succeïren novelles com De verlossing ‘L’alliberament’, 1921, Kaas ‘Formatge’, 1933, Pensioen ‘El retir’, 1937 i l’autobiografia De leeuwentemmer ‘El domador de lleons’, 1940

El 1448 hi era mestre d’obres de la catedral cos de la torre i porta dels lleons Hom el cita el 1454 amb el seu germà Egas Cueman en relació amb el cadirat de la catedral de Conca Féu la capella del castell convent de Calatrava la Nueva, avui desapareguda

Format a la Royal Academy 1814, hi fou associat a vint-i-quatre anys i acadèmic el 1831 Especialitzat en pintura d’animals, els conferia una certa expressivitat humana, la qual cosa li valgué una gran popularitat i la preferència i amistat de la reina Victòria, que l’ennoblí el 1850 Dissenyà el grup de lleons esculpit 1858 a la base del monument a Nelson a la Trafalgar Square de Londres

Residí a Madrid des del 1740, on fou escultor de cambra del rei i professor de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Treballà a la façana de les esglésies del Carmen i dels Santos Justo y Pastor, en la decoració del Palau Reial i en diferents monuments del Madrid de l’època de Carles III relleus de la Puerta de Alcalá i els lleons de la Fuente de la Cibeles

Nebot de Klaas Sluter, el succeí com a tallista d’imatges al taller de Champmol a partir del 1406 La seva primera comanda, per part del duc de Borgonya, fou l’acabament de la tomba de Felip l’Ardit, per a la qual executà una sèrie de ploraires, àngels i lleons A més de la participació en els treballs del Pou de Moisès , el 1430 féu el Retaule de la Passió de Crist església de Bessey-les-Citeaux

Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb Vida i Miracles de n'Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 19790, novella de fons costumista, irònica i de llenguatge viu, el Sant Jordi Aquesta darrera obra li valgué un considerable reconeixement popular, especialment després de la versió cinematogràfica de Jordi Cadena i Casanovas 1987

Vida i obra Començà com a autori director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma, respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 i les novelles Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977, premi Víctor Català 1976 i La senyora 1980, premi Sant Jordi 1979, obra que gira a l’entorn de la sensual i enigmàtica biografia amorosa d’un personatge femení Aquesta darrera obra, de la qual s’ha fet una versió cinematogràfica 1987, dirigida per Jordi Cadena, li valgué un…

És autor d’assaigs brillants com Literatur für Zeitgenossen ‘Literatura per a contemporanis’, 1966, Aussichten des Romans ‘Perspectives de la novella’, 1968, Die Verdrängte Phantasie ‘La imaginació reprimida’, 1972, i de novelles com Der Löwengarten ‘El jardí dels lleons’, 1961, Hausmusik Ein deutsches Familienalbum ‘Vetllades musicals Un àlbum alemany de família’, 1962 i  Panzer-kreuzer Ptjomkin ‘El cuirassat Potiomkin’, 1967 Les dues últimes obres reflecteixen de forma crítica la societat alemanya del moment en relació amb el seu passat feixista També escriví teatre Jettchen…

Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu pintar una…