Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i el 1878 s’establí com a advocat a Madrid Formà part del moviment proteccionista català i atacà el lliurecanvisme a La Mañana de Madrid i a La Renaixença i al Diari de Barcelona Representà a Madrid el Foment de la Producció Nacional de Barcelona Fou fundador de la Societat Protectora d’Animals i Plantes

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80

El 1835 conegué Richard Cooden, amb qui lluità per l’abolició dels aranzels del blat Corn Laws i, en general, pel lliurecanvisme El 1843 accedí a la Cambra dels Comuns, on romangué més de vint-i-cinc- anys Proposà de canviar Gibraltar per un tractat de lliure comerç amb Espanya D’idees radicals, defensà l’extensió del sufragi, la reforma agrària i la disminució dels imposts Fou membre de dos ministeris Gladstone Amb Joseph Chamberlain fundà el partit liberal, del qual veié la crisi el 1886

Partidari del lliurecanvisme, escriví Merchant's petition 1819 en protesta dels aranzels proteccionistes de duanes Posteriorment es dedicà a l’estudi de problemes monetaris Sostingué que les variacions de preus eren motivades per canvis en les condicions generals de l’oferta i la demanda dels béns i no pas únicament per l’oferta del diner Defensor del banking principle , s’oposà a la regulació automàtica de l’emissió de bitllets Publicà l’obra History of Prices and of the State of the Circulation During the Years 1793-1856 1838-57

Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences religioses amb…

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la…

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings…

Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius —  i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu…

Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” “individualistes” enfront de Pi i Margall “socialistes” Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación , que fundà el 1866 Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870 En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics Passà a encapçalar així, amb Baldomer Lostau i…