Resultats de la cerca

Segon comte de Godó, presidí el diari La Vanguardia 1931-87 En l’àmbit esportiu, dirigí el Reial Club de Tennis Barcelona 1935-60, del qual fou nomenat president vitalici com a reconeixement de la seva tasca a l’hora d’impulsar l’actual seu social i les pistes del club i la creació del Trofeu Comte de Godó 1953 Cofundà el Saló Nàutic Internacional de Barcelona l’any 1963, presidí el Reial Club Nàutic de Barcelona i creà el Trofeu Comte de Godó de vela el 1974 Fou també vicepresident de la delegació de Catalunya del Centre d’Investigacions d’Activitats Subaquàtiques Rebé l’Orde del Mèrit…

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Amb el Club Deportiu Terrassa 1942-48 guanyà tots els Campionats de Catalunya disputats aquells anys i quatre d’Espanya 1943, 1945-46, 1948 Un cop retirat, el 1949 entrà a la directiva de la federació catalana com a tresorer El 1955 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Hockey FCH, creada arran de la separació de l’hoquei sobre herba i el patinatge, fins que accedí a la presidència 1961-63 A continuació ocupà el càrrec de vicepresident de la federació estatal 1963-72 Anteriorment actuà com a àrbitre des del 1951 i assolí la categoria internacional el 1953 Dirigí 30 partits…

Alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona, aconseguí el títol de pilot el 1931 Fou el fundador i professor de la segona Escola Catalana d’Aviació de l’Aeroclub de Catalunya 1935 Guanyà unes quantes competicions, com el Ralli de Reus o la prova de velocitat del Festival Internacional 1936 Fou president de la Federació Aeronàutica Regional Catalana FARC Després de la Guerra Civil reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona 1942, dirigí l’Escola Provincial de Vol Sense Motor al Prat de Llobregat i l’Escola Elemental de l’Aire Des del 1956 dirigí les seccions de vol a vela i de…

L’any 1941 començà a practicar la pesca submarina i fou un dels fundadors amb Jordi Monjo Rufí de l’Associació de Pesca Submarina 1946, entitat de la qual fou vicepresident També participà en la fundació del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines 1954 Fou el primer esportista vinculat a les activitats subaquàtiques en rebre una medalla d’or al mèrit esportiu També rebé una medalla provincial al mèrit esportiu 1958

Cinturó vermell novè dan de judo, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips representant la federació catalana 1958, 1959 El 1964 fundà i dirigí el Club de Judo Blanes, i el 1967 fundà el Gimnàs Condal de Barcelona Fou professor d’arbitratge de les federacions catalana i espanyola, i professor de l’escola d’entrenadors Fou cap del departament de judo, seleccionador català 1960-68 i membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA 1970-72, vicepresident de la FCJiDA 1972-82 i president del collegi d’àrbitres de la Federació Espanyola de…

Estudià peritatge a l’Escola Industrial de Màlaga i posteriorment, a l’Escola de Periodisme El 1939 començà a treballar a Radio Nacional a Màlaga L’any 1945 s’installà a Madrid, i esdevingué cap del Departament de Realització d’emissores i, des del 1954, cap d’emissions de Radio Nacional de España Fou la veu més popular de la ràdio sota el franquisme, estretament vinculada a les retransmissions de futbol i taurines i als reportatges de Noticiarios y Documentales Cinematográficos NODO, ja que entre els anys 1947 i 1971 fou redactor locutor de NODO, que dirigí entre el 1974 i el 1976 També…

Membre del Club Natació Terrassa En el període 1981-84 fou 131 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en Jocs Mediterranis 1983, medalla d’argent, Campionats d’Europa 1981, 1983, medalla de bronze, Campionats del Món 1982 i en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1990 i de la federació espanyola la medalla de serveis distingits en bronze 1982, argent 1983 i or 1984, i la del mèrit esportiu 1983

Fill d’un capità de vaixell mallorquí, de jove guanyà campionats de natació a Marsella Vers el 1905 anà a residir a Barcelona, on amb uns amics del Gimnàs Solé organitzà el primer Campionat d’Espanya de natació 1907 Aquesta iniciativa li donà la idea de fundar, el mateix any, el Club de Natació Barcelona , que presidí de manera alternativa, durant el període 1908-31 El 1908 arbitrà el primer partit de waterpolo de què es té constància a l’Estat espanyol Aquell mateix any organitzà el primer Campionat d’Hivern, que a partir de la segona edició s’anomenà Copa Nadal, i el 1909 el Gran Premi…

Membre del Club Natació Barceloneta, assolí el Campionat de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1986 En waterpolo, fou doble campió del món júnior 1983, 1987 Durant el període 1985-89 jugà 98 partits amb la selecció estatal i participà en una Copa del Món 1987, un Campionat d’Europa 1987, uns Jocs Mediterranis 1987, on fou subcampió i en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988 i l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola 1983, 1987