Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Carolee Schneemann
Art
Artista nord-americana.
El nucli del seu treball combina les accions i les performances amb les pintures, escultures, collages i environaments, en una exploració de l’art, la vida i el cos i llurs mútues interrelacions Eye Body , 1963 Meat Joy , 1964 Interior Scroll , 1975, etc
Manuel de Vergés i de Ricaudy
Historiografia catalana
Negociant, banquer i erudit d’expressió francesa.
Negociant associat al banc perpinyanès d’Agustí Vassal, ocupà molts càrrecs en nombroses societats i associacions de l’època En aquest sentit fou, entre d’altres, vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Perpinyà 1890, president de la Société d’Etudes Catalanes 1906 i tresorer general de la gran federació de societats de mútues, La Roussillonnaise 1907 Erudit de la història local, és conegut per la historiografia per treballs o apunts com ara Notice historique sur la Caisse d’épargne de Perpignan 1908 i “Le catalan à l’école”, Revue Catalane 1908
Hug II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1078-1116), fill de Ponç I i d’Adelaida de Besalú.
Acordà 1085 amb el comte Guislabert II de Rosselló de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs enemics i collaborar en determinats actes de govern interior Féu donacions al clericat, sobretot al monestir de Rodes, però disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns de la parròquia de Santa Maria de Castelló Pelegrinà a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem, i fou un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca 1114 Primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia, es casà amb…
Josep Tormo
Cristianisme
Bisbe d’Oriola.
Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals
Jeroni Ferrer i Valls
Història
Economista i empresari.
Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions diligències i navegació per l’Ebre i el 1833 formà, a Sevilla, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i el 1845, a Barcelona, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català D’ideologia progressista, collaborà en El Vapor 1834 i fundà els periòdics El Nacional 1834 i Semanario Catalán 1851 Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico práctico de relaciones comerciales 1833, La España liberal y D Carlos 1838, Proyecto para regularizar…
Sixt V
Cristianisme
Nom que adoptà Felice Peretti en ésser elegit papa (1585-90).
Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels…
Atenàgores

Atenàgores
© Fototeca.cat
Religions orientals
Patriarca ecumènic de Constantinoble.
De nom Aristocles Spyru Fou ordenat diaca el 1910 El 1922 fou ordenat sacerdot i bisbe i elegit metropolita de Corfú Posteriorment fou nomenat arquebisbe per als grecs d’Amèrica 1930-48 El 1948 fou elegit patriarca ecumènic de Constantinoble, i esdevingué així el cap espiritual de l’Ortodòxia Destacà especialment pels seus esforços a favor de la unitat dels cristians convocà tres conferències panortodoxes a Rodes 1961, 1963, 1964, on hom tractà de la cooperació de les Esglésies, de la possibilitat d’un diàleg amb l’Església de Roma i de la celebració d’un futur sínode panortodox Amic i…
Joseph Franz Karl Lanner
Música
Compositor i violinista austríac.
Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i cadascú en dirigí…
Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca
Economia
Empresari.
Net d’Antoni Oller i Biosca S'educà a París, on anà a viure el 1841, i a Bilbao Viatjà per tot el món Tornà a París i el 1865 creà un sistema d’apostes a l’hipòdrom de La Marche que el 1867 perfeccionà i convertí en un sistema d’apostes mútues, nom amb el qual batejà l’agència que obrí a París Le Pari-Mutuel El mateix any fundà el Bulletin des Courses , primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls Acusat pels competidors, hagué de tancar l’agència 1874, bé que el 1887 pogué restablir-la Alhora s’interessà pels espectacles musicals lleugers i fundà la sala d’…
Max Leopold Wagner
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische Lautlehre des…