Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica

S'establí a París 1918, on fou amic de fauves i cubistes, que l’influïren Vers la maduresa aconseguí obres d’una gran intensitat poètica, on mostrà, amb colors brillants, la vida dels treballadors Durant la Segona Guerra Mundial defensà l’art d’avantguarda al Salon d’Automne, i féu el cartell de l’alliberament per a aquest saló després de la guerra

Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes Pla Narbona Treballà com a grafista i illustrador L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu

Influïda pel Romanticisme, en la seva obra L’éducation progressive ou Étude du cours de la vie , apareguda vers el 1830, propugnà una pedagogia progressiva, consistent a proporcionar a l’alumne la voluntat i els mitjans necessaris per a assolir algun dia, per ell mateix, la maduresa de què serà capaç amb l’estímul de l’educador Concedí una gran importància al grup infantil com a subjecte de l’educació social

De família originària de Kiš Samarcanda, visqué tota la vida a l’Índia És autor de tres divans intitulats segons l’edat del poeta Poemes d’adolescència 1272, Poemes de maduresa 1284 i Poemes de vellesa 1293, a més d’uns Gazaliyyāt ‘Poemes lírics’ i de diverses obres històriques, com el maṯnawī Tughluq Nāma, que tracta de la victòria de Ghīyās al-Dīn Tughluq sobre Khosrow Khan 1320

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena

Estudià a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona Concertista de piano des del 1924, fundà amb F Longàs i J Caminals l’Acadèmia Albèniz Catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu, dirigí també la Filharmònica de Barcelona i la del Liceu És autor d’obres orquestals com Obertura mediterrània i Brises de la maduresa , les òperes Eridón y Amina i Nausica , peces i transcripcions per a piano, la cantata Romanç de l’ocell enamorat i sardanes orquestrades

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení

Fou segon director de música del Teatro de la Cruz madrileny 1789-90 i un notable compositor de tonadillas La Biblioteca Municipal de Madrid en conserva una gran quantitat, entre les quals destaquen La cantada vida y muerte del general Malbrú , El apasionado , El desafío de las majas y los soldados i El italiano fingido El musicòleg J Subirà situa la figura de Valledor en el que ell anomena el període de creixement o joventut de la tonadilla 1757-70 i en el de maduresa i apogeu del gènere 1771-90