Resultats de la cerca

Formada al CN Manresa, competí sota el mestratge de Josep Claret Hereva de la campiona Maria Neus Panadell, triomfà el 1974 en els Campionats de Catalunya La seva consagració, però, es produí l’any següent, quan establí els rècords d’Espanya de 100 m lliure i 100 m papallona Campiona estatal d’hivern i d’estiu, el mateix 1975 disputà els Campionats del Món i assolí la medalla d’or en la Copa d’Europa i la de bronze en els Jocs Mediterranis Nedà els 100 m papallona i el relleu 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 Es retirà el 1978

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a Viena Una mort…

Defensa formada al Club Esportiu Arenys de Munt, desenvolupà tota la seva carrera en aquest club, excepte una temporada en el Club Hoquei Canet Amb el CE Arenys de Munt, conquerí quatre Cam-pionats d’Espanya consecutius 1999-2002 i tres de Catalunya 1999, 2000, 2002 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya, guanyà el Campionat del Món 2000 i fou subcampiona d’Europa 1999, 2001

Defensa, es formà al Club Esportiu ArenysdeMunt, on jugà disset temporades, fins el curs 2011-12, quan es retirà Conquerí el Campionat d’Espanya 2004 i el Campionat de Catalunya 2000 també fou subcampiona d’Europa 2007 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Catalunya, guanyà la Copa Amèrica 2012, i amb Espanya el Campionat del Món 2008 i el Campionat d’Europa 2009

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex

Membre del Club Natació Barcelona, com a nedador s’especialitzà en crol i fou campió de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 1926, 1929 Com a waterpolista participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928

Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el cinema debutà…

Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de La Vanguardia 1903 de Barcelona, i algun panteó al Cementiri Nou barceloní

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El vicari d’Olot ,…

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…