Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Àlvar Presta
Esport general
Directiu esportiu.
Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915
Pere Queixal
Cristianisme
Abat de Poblet (1526-31), visitador (1527) i comissari general de l’orde del Cister (1529).
Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí
Enric Llaudet Ponsa

Enric Llaudet Ponsa
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82
Doris Salcedo
Escultura
Escultora colombiana.
Estudià belles arts a la Universidad Jorge Tadeo Lozano de Bogotà, i a la Universitat de Nova York 1984 Ha estat becada per la Fundació Guggenheim i Penny McCall La seva obra gira entorn del greu problema de la violència a Colòmbia i del clima social i polític d’aquest país Sovint utilitza mobles en les seves escultures, dels quals n'elimina la seva naturalesa familiar i hi afegeix un aire de malestar i horror La seva obra ha estat exposada, entre d’altres, a la Galería Camargo Vilaça de São Paulo, al Museu d’Art Modern MoMA de Nova York, a la Tate Modern de Londres, al Centre…
Josep Anton Fernández i Montolí
Literatura catalana
Crític literari i assagista.
Ha estat professor al Queen Mary College de Londres Actualment ho és a la Universitat Oberta de Catalunya UOC Com a membre del collectiu Joan Orja amb D Izquierdo i J Subirana ha estat coautor de Fahrenheit 212 1989, que, al final dels anys vuitanta, mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Ha publicat els llibres d’assaig Another Country Sexuality and National Identityin Catalan Gay Fiction 2000, i ha estat editor d’ El gai saber introducció als estudis gais i lèsbics 2000 També ha publicat Calçasses, gallines i maricons homes contra la masculinitat hegemònica amb A…
Giovanni Battista Veschi e de Campagna
Història
Cristianisme
Política
Bisbe i polític italià.
Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la…
Hugo Banzer Suárez
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
General, fou ministre d’educació 1964-66 i director del Colegio Militar 1969-71 El 1971 es proclamà president de la república mitjançant un cop d’estat El seu règim, ultradretà, caigué arran d’un alçament militar 1978 Des del 1980 fou líder de l’Alianza Democrática Nacionalista i es presentà sense èxit a les successives eleccions fins el 1985 En les del 1989 donà suport, sense èxit, a Jaime Paz Zamora, líder del Movimiento de Izquierda Revolucionaria MIR Guanyà les eleccions presidencials del 1997 i formà un govern de coalició centrat en el seu partit Acción Democrática Nacionalista Feu de l’…
Noëlle Renaude
Teatre
Autora i directora teatral francesa.
Pertany a la generació d’autors francesos que debutaren a la dècada del 1980 i que provaren de replantejar l’escriptura dramàtica a partir de la pràctica escènica, sovint desdoblant-se en directors i actors El seu teatre, compost d’una vintena de peces, es caracteritza per una rigorosa economia del llenguatge i una temàtica en què la vida, la mort, el naixement, l’amor, el suïcidi marquen la insatisfacció, el malestar i les captinences dels seus personatges, amb situacions que voregen la trivialitat, tot plegat tenyit d’un humor negre àcid i crític Entre la seva producció…
Carles Flavià i Pons
Arts de l'espectacle (altres)
Actor.
Capellà fins el 1982, compaginà durant uns quants anys el sacerdoci amb el món de l’espectacle, en el qual es va iniciar els anys setanta com a espectador de la sala de concerts de Barcelona Zeleste En aquest ambient conegué, entre d’altres, Sisa, Joan Lluis Bozzo, Manuel Fuentes i Pepe Rubianes S’inicià com a actor i com a showman en el paper de mestre de cerimònies de l’Orquestra Plateria A la dècada dels anys noranta fou empresari de la discoteca Nitsa, i després del seu tancament inicià una trajectòria com a monologuista als espectacles Epístoles de Carles Flavià , Prensamiento , El…
Carrossa de Vilaragut i Carròs
Història
Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda.
Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…