Resultats de la cerca

Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa Fou subcampió del món júnior 1988 en la prova de 10 km marxa En categoria absoluta, participà en tres Jocs Olímpics A Barcelona 1992, fou desqualificat en la prova de 20 km marxa, quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta Fou bronze en 50 km a Atlanta 1996 i quart en 50 km a Sydney 2000 També prengué part en cinc Campionats del Món, en els quals aconseguí una medalla d’or 1993 i una de plata 1995, ambdues en els 20 km En els tres Campionats d’Europa en què participà, obtingué un bronze també en 20 km…

Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…

Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys fou The Tides…

Fill d’un metge benestant i net d’Erasmus Darwin a 16 anys, amb el seu germà, anà a Edimburg per estudiar-hi medicina, com era la voluntat del seu pare, però ho deixà de seguida i inicià estudis de teologia amb la idea de prendre ordes sagrats Un cosí seu l’afeccionà a colleccionar plantes, insectes i exemplars geològics fou membre del cercle d’afeccionats a les ciències naturals de Cambridge i es relacionà amb científics importants, com Henslow i Dedgwick El 1831 fou recomanat per Henslow per a ocupar la plaça de naturalista al viatge cartogràfic que el vaixell “ HMS Beagle ” havia de fer a…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917…