Resultats de la cerca

Inicià les seves activitats com a decorador en muntatges d’òperes El 1822, juntament amb Bouton, inaugurà a París el diorama El 1826 entrà en contacte amb Niepce, i durant el període 1829-33 treballaren plegats en el perfeccionament del procés heliogràfic per a fixar les imatges, mètode que anteriorment havien investigat per separat Després de la mort de Niepce, continuà experimentant i descobrí un procediment daguerreotípia que fou patentat i comercialitzat per l’Académie des Sciences de París 1839 en canvi d’una pensió vitalícia per a ell i els seus hereus

Pertanyent a una nissaga reial de l’antic regne de Mali, aquesta ascendència i l’albinisme que l’afecta han marcat la seva trajectòria vital i artística, en el primer aspecte perquè en la cultura mandé tradicional és vetat als membres de famílies de la seva casta dedicar-se a la música, i en el segon per la discriminació a què són sotmesos els afectats per aquesta condició al seu país Bandejat per aquests motius per la seva família, el 1967 anà a Bamako, on fou primer músic de carrer i més tard formà part del grup musical Super Rail Band Poc després d’incorporar-se al grup Les…

Fou professor al Collège de France des del 1876 i director de l’École des Chartes des del 1882 L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista Romania , on publicà, al costat de texts medievals francesos i occitans, alguns texts catalans És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, entre altres obres importants Fou membre de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres 1884

De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La…

Entre el 1916 i el 1923 estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà amb P Rougnon i I Philipp, entre altres mestres Fora del centre, amplià la seva formació amb N Gallon, A Bloch i Ph Gaubert El 1923 guanyà el primer premi en un concurs per a fagotistes i del 1925 al 1930 fou director de música del Théâtre de l’Atelier L’any 1927 creà el Trio d’Anches, a París, i combinà les actuacions en conjunts de cambra i les collaboracions amb grans orquestres, com l’Orquestra Nacional de França, la de l’Òpera de París o la de la Societat de Concerts del Conservatori El 1940 fundà l’…

Estudià al Conservatori de Bucarest i el 1945 ingressà al de París, el primer premi de composició del qual guanyà el 1949 A l’École Normale de Musique de París estudià direcció amb Jean Fournet Amplià la formació amb Messiaen, Boulanger i Honegger Des del 1950 formà part del Groupe de Recherche de Musique Concrète Cofundador i primer director 1954-69 de l’emissora France Musique, els anys 1956-66 fou director musical dels Ballets de Paris de Roland Petit El 1963 fundà el grup Ars Nova, dedicat a la interpretació de música contemporània Professor a la Universitat de Stanford 1970 i al…

Empresonat pel fet d’haver atacat el segon Imperi, s’exilià perquè ajudà la Comuna de París Havent tornat a França 1876, hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes així aconseguí la creació d’un partit obrer socialista 1879, atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes Publicà la revista L’Égalité 1877 i l’obra Collectivisme et révolution 1879 Després d’una dura polèmica amb Jaurès, participà amb ell en la fundació 1905 del partit socialista unificat SFIO i fou ministre d’estat 1914-16