Resultats de la cerca

La seva obra mostra un sentit teúrgic manifestat per un expressionisme plàstic amb fluctuacions de tendència abstracta Participà en el primer Saló d’Octubre 1948 de Barcelona, i exposà periòdicament i en un àmbit internacional Destaquen particularment d’entre les escultures el Sideroploide 1960-63, monumental construcció de làmines de ferro soldades, situat al port de Barcelona, i la sèrie d’escultures-mobles 1965

Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val

S’inicià en la música amb el seu pare i Augustin Pierson, de qui aprengué orgue i piano El 1927 ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia, fuga, orgue i composició amb P Dukas i Jean Roger-Ducasse Tot i la seva curta carrera compositiva, esquinçada per la seva mort al front durant la Segona Guerra Mundial, Alain demostrà posseir un gran talent manifestat en una forta personalitat musical, no exempta d’influències provinents de compositors com C Debussy, E Satie o O Messiaen

A través de la revista Eos defensà la participació dels catòlics en la política Reticent davant el centralisme romà, manifestat arran de la definició del dogma de la Immaculada i de la publicació del Syllabus , s’oposà a la infallibilitat pontifícia, per la qual cosa fou excomunicat 1871 President de la Bayerische Akademie der Wissenschaften 1873, fou en diverses ocasions diputat al parlament de Frankfurt Són obres seves Die Reformation ‘La Reforma’, 1846-48, Der Papst und das Konzil ‘El Papa i el Concili’, 1870 i Römische Briefe vom Konzil ‘Cartes romanes del Concili’, 1870

Fill d’un artesà decorador, aviat prengué contacte amb la pintura i alternà l’esforç autodidacte amb diversos estudis d’art Escola Provincial de Mestres Pintors i Acadèmia de Belles Arts a Barcelona Enriquí la seva formació amb els viatges que realitzà per Europa i Amèrica Sempre s’ha manifestat com a pintor paisatgista i figuratiu, dins d’un estil clàssic lligat al postimpressionisme català Des del 1954 ha realitzat nombroses exposicions individuals als Països Catalans Barcelona, València, Palma, etc, a la resta de l’estat Madrid, Bilbao, etc i a l’estranger Itàlia, EUA Hi ha…

Es formà a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics i a l’Escola Eina, de Barcelona S’ha especialitzat en la illustració de llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges Collabora habitualment en diverses revistes i editorials entre els nombrosos títols que ha publicat destaquen L’oca d’or , Valentina n as de nap , En Patufet , Els Bum-Bum van a l’escola , El moro Mussa 1999,  Txa-txa-txà 1994, Blanc o negre 1997, La bruixa dels panellets 1996 i la sèrie sobre Pau i Pepa Li han…

Durant els seus anys de formació tingueren gran importància les classes a la Menuhin School de Londres i a la Juilliard School de Nova York, amb Dorothy Delay Debutà com a solista el 1977 amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, dirigida per Riccardo Muti Tres anys després tocà per primer cop amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i emprengué una brillant carrera de solista internacional, tot i que també ha manifestat interessos per músiques diferents de les del gran repertori clàssic i romàntic, com el jazz , el rock i el klezmer , que han trobat traducció en enregistraments…

Amb el conreu de la lírica i prosa experimental ha creat un estil propi que marca també la seva producció dramàtica De llengua esmolada i esperit provocador, s’ha guanyat el títol de “cronista de la hipocresia social” amb peces teatrals com Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder die Stützen der Gesellschaft ‘Què passà, quan Nora deixà el seu marit o Els pilars de la societat’, 1977, Burgtheater 1985, Krankheit oder Moderne Frauen ‘Malaltia o Dones modernes’, 1987, Totenauberg 1992 , Ein Sportstück ‘Una obra d’esport’, 1998, que tracta dels fenòmens de masses, i Er nicht als…

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet…

Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat Técnicas documentales y fuentes de información 1978, La biblioteca tratado general sobre su organización 1982, Documentación científica y nuevas tecnologías de la información 1987, De la información al saber 1988, La biblioteca electrónica 1990, La documentación y sus tecnologías 1994 En el…