Resultats de la cerca

Estudià a Marsella Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young

Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó , que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període Fou membre fundador de la Societat Maonesa de Cultura

Vida i obra Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s XIX i edità la Presa de Menorca 1930, la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del…

Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli 1784 i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà Participà en la fundació de la Societat Maonesa 1778, en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira , versificació d’una narració de Richard Steele Fou publicat a la Revista de Menorca 1931

Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Germà d’Antoni, Bartomeu, Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière i també texts anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis…

Després de cursar estudis eclesiàstics es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1882 Fou cap del partit republicà de Menorca separat tanmateix de la política activa abans del 1931, no deixà d’influir a través de les seves collaboracions en el diari maonès “La Voz de Menorca” fins el 1936 Soci fundador de l’Ateneu de Maó 1905, hi tingué càrrecs directius Collaborà en la “Revista Jurídica de Cataluña” 1920-25, en la “Revista General de Legislación y Jurisprudencia” 1925-36 i en el “Boletín de la Reforma Agraria” 1933 Com a estudiós del folklore menorquí collaborà en l’Arxiu d’…

Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena recuerdos cantonales 1875, Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón 1875, Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil 1876 i Memoria de la pacificación 1877 Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96 Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca hi residí uns quants anys, i…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere 1748 – 1816, advocat, assessor del tribunal del crim i del vicealmirallat, poliglot, traductor de Molière i membre de la Societat Maonesa de Cultura, institució a la qual pertanyé també Bartomeu 1751 – 1837, metge i autor del Breu discurs sobre el perniciós e indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818 Josep 1766 – 1821, clergue i autor d’un tractat d’…