Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi
© Fototeca.cat
Física
Inventor i físic italià.
Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i llur propagació en l’aire Utilitzant com a emissor un oscillador de Hertz i com a receptor un cohesor de Branly els quals havia perfeccionat anteriorment, aconseguí, el 1895, a Bolonya, la transmissió de missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse No havent trobat a Itàlia l’ajuda necessària per a perfeccionar el seu invent, se n'anà a Anglaterra L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fils a través del canal de Bristol les…
Oliver Joseph Lodge
Física
Físic anglès.
Perfeccionà el primer detector d’ones hertzianes, inventat pel francès Branly, la qual cosa facilità les descobertes, decisives, de Marconi Hom el considera, per això, un dels precursors de la telegrafia sense fils
Christopher Cockerell
Enginyer anglès.
Estudià a Cambridge i començà a treballar per a la casa Marconi 1935-50 en el desenvolupament d’equips de comunicació per a l’aviació i la navegació marina El 1950 emprengué la construcció de vaixells i el 1953 inventà l' aerolliscador , que el 1959 féu el recorregut entre Calais i Dover en dues hores
Karl Ferdinand Braun
Física
Físic alemany.
Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física
Édouard Branly
Física
Físic i metge francès.
Interessat per l’anatomia del sistema nerviós, en especial per la transmissió dels impulsos nerviosos a la sinapsi, s’abocà a l’estudi dels contactes elèctrics imperfectes En el decurs d’aquestes investigacions inventà el cohesor 1890, que Lodge i Marconi usaren en les primeres transmissions radiotelegràfiques el 1894 i el 1899, respectivament Intuí la base física de les antenes i féu experiències de telecomandament
Aleksandr Stepanovič Popov
Física
Físic rus.
Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg
Martin Cooper
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova empresa, ArrayComm, dedicada a…
Etelka Gerster
Música
Soprano hongaresa.
Estudià amb M Marchesi a Viena G Verdi, després d’escoltar-la, li donà suport perquè fes el paper de Gilda en el seu debut al Teatre La Fenice de Venècia, el 1876 L’any següent es casà amb l’empresari Carlo Gardini, i a partir de llavors desenvolupà la seva activitat professional principalment entre Anglaterra i els EUA, on rivalitzà amb A Patti El seu repertori inclogué bàsicament obres de Mozart, Rossini, Donizetti i Verdi Encara que des del 1885 la qualitat de la seva veu anà minvant, no es retirà dels escenaris fins el 1890, amb La sonnambula , al Covent Garden Els últims anys de la seva…
Jordi Pons i Sanjinés

Jordi Pons i Sanginés
© Arxiu J. Pons
Alpinisme
Alpinista, esquiador, cineasta i escriptor.
S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM També és soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español GAME Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps Cerví 1962, Eiger 1964 i Grans Jorasses 1967 Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE 1961 i al…
, ,