Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975

Fou pintor de la cort de l’emperador Carles IV a Praga La refèrencia més antiga que hom en té és del 1359, que treballava al castell de Karlstejn, en la sèrie de 127 taules que representen sants per a la capella de la Santa Creu d’aquest castell Li són característiques les formes monumentals i grandioses, que fins i tot surten dels marcs Les seves figures deriven llur fisonomia d’un sol tipus humà Aconsegueix matisos i semitonalitats amb la mescla directa dels colors i dóna a l’obra una llum de caire místic que emana de les figures

Nebot de Marià Burguès, continuà el seu negoci del Faianç Català i el convertí en important galeria d’exposicions El 1915 fundà les Galeries Laietanes , també a Barcelona, mentre nous establiments, La Basílica —d’antiguitats decorat amb murals de Xavier Nogués i Manuel Humbert— i la botiga de marcs i estampes La Pinacoteca, completaven la seva cadena d’establiments artístics Promogué revistes com La Cantonada —dirigida per Utrillo—, Picarol , Revista Nova i Vell i Nou Fou el més decidit promotor de l’art noucentista català Una bona part de la seva important collecció d’art…

Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A partir del…

Treballa en el qüestionament de les formes de representació a través dels Surrogate quadres monocroms emmarcats en altres colors que s’afirmen a partir de la possibilitat de canvi També treballa en colleccions d’objectes que fan la funció d’obres d’art, mostrant com la seva categorització artística procedeix del fetitxisme Des dels anys vuitanta treballa en conjunts formats per una gran quantitat d’objectes amb petites diferències entre ells, però que corresponen a un mateix model En la peça 216 Plaster Surrogates 1987/88, del fons de la collecció “la Caixa”, s’hi veuen 216 marcs…

Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de Busianos Com a…

Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en …

Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar  i incorporà el seu fill  Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria…

Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller…

Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…