Resultats de la cerca

Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona Preocupat pel problema de l’assistència als malalts inguaribles, fou l’ànima de l’obra, que no arribà a veure realitzada, anomenada Cottolengo del Pare Alegre

Des del 1528 serví l’administració hispànica a Mèxic, fins que el 1564 li fou encomanada l’expedició per a la conquesta de les Filipines Governador i capità general de les Filipines i les Marianes 1569, fundà la ciutat de Manila i establí les bases per a la colonització de l’arxipèlag

Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…

Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al collegi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant A Palma regentà una càtedra de filosofia al collegi de Monti-sion foren populars les seves Theses de universa philosophia 1766 i, especialment, les seves tesis marianes 1764, que originaren violentes polèmiques El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l' Apología de Sócrates , inèdita També escriví De rebus balearicis , que s’ha perdut

Lluità contra el cantonalisme a Cartagena i València i contra el carlisme en la tercera guerra Estigué destinat a les Filipines 1884-90 i fou governador de les Marianes A Cuba fou comandant militar de Bayamo i es distingí al combat de la Loma del Gato, on ascendí a general 1895 Morí a l’acció d’El Caney, contra l’exèrcit dels EUA, al capdavant de forces molt inferiors en nombre i condicions Publicà una Memoria sobre la organización del ejército 1876 A Eivissa hom li aixecà un gran monument per subscripció popular inaugurat per Alfons XIII el 1904

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa—…

Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma Professor a Barcelona i a Salamanca Autor de les monografies marianes El santuario del Hort 1940, La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet 1941, dels llibres Iconografía de los santos 1950 —molt consultat—, Los primeros cristianos 1955 i Simbología cristiana 1958 i del capítol de l’art paleocristià de L’art català 1955 Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies Normas eclesiásticas sobre arte clásico , 1940 El arte religioso actual en Cataluña , 1952…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat…

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans…