Resultats de la cerca

Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des…

El seu nom apareix com a baixonista de la capella de la Seu d’Urgell el 1654, mentre n’era mestre Josep Vinyals Durant els anys 1655 i 1656 fou mestre de cant de l’esmentada catedral, i torna a aparèixer-hi amb la mateixa comesa durant els anys 1664-76 La seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya Missa a dues veus i continu, de 5è to, 1684 antífona Sancta Maria succurre miseris , a dues veus i continu en dues versions diferents i al monestir de Montserrat villancet a vuit veus i continu, No quiero, madre , amb la nota " en la Seo de Urgel, año 1666 "

Escriví novelles però es destacà per les seves obres de teatre, on descriví la problemàtica política i social del seu país amb una tècnica realista La carreta 1951, La muerte no entrará en palacio 1957, El apartamento 1963, etc

Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell 1655-76 Hom en conserva una missa a deu veus, una altra a set veus, un motet, un villancico i d’altres obres manuscrites

Jesuïta i després augustinià 1626, aconseguí una notable popularitat com a orador El 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , i el 1641, Cataluña defendida por sus émulos , sobre la guerra dels Segadors

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Jugà al Martinenc Futbol Club, i a partir del 1940 fou àrbitre de primera categoria Des del 1946 dirigí partits internacionals Entre l’any 1947 i el 1955 exercí d’entrenador d’equips de la primera i la segona categoria catalana CC Badalona, CB Mollet, UE Montgat, CE Sabadell i CB Santa Coloma Presidí el Collegi Català d’Àrbitres 1955-74, el Collegi Nacional d’Àrbitres 1970 i el Collegi Regional d’Entrenadors 1955-56 Fou un dels fundadors de la revista Rebote Solamente Baloncesto

És membre de l’Associació Esportiva Diedre i de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, de la qual és també fisioterapeuta des del 2007 Amb aquesta selecció, fou campió del món per equips de curses de muntanya 2005-08 També ha estat campió de Catalunya de curses de muntanya amb l’AE Diedre 2009, campió de Catalunya de raids 2010 i guanyador de la Copa Catalana de raids 2010 Des de l’any 2009 combina les curses amb els raids com a forma d’entrenament i amb proves de llarga distància de tipus Ultra Trail

Fou dos cops campió d’Espanya per equips amb el Mayda 1965, 1966 i una amb el Club Tennis Barcino 1973 També guanyà la Lliga amb el Barcino 1970 Fou campió d’Espanya de dobles mixtos 1964 i de dobles 1969 El 1966 formà part de la selecció espanyola en el Campionat d’Europa També jugà amb el club Ariel i fou entrenador, entre d’altres, del Calella i el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala

S’inicià a l’equip del CC de Vilafranca, posteriorment Educación y Descanso, al començament de la dècada de 1940 A partir del 1951 ingressà a la Secció Esportiva del Casal, primer com a jugador, fins el 1958, i després com a entrenador en diverses categories El 1984 s’incorporà a l’equip Els Monjos Bàsquet Club, en què continuà exercint d’entrenador