Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Martha Nussbaum
© The University of Utah
Filosofia
Filòsofa nord-americana, de nom de soltera Martha Craven.
El 1967 es graduà a la Universitat de Harvard, i el 1972 hi obtingué el doctorat en fiolosofia, que també obtingué a la Universitat d’Oxford el 1975 Convertida del protestantisme al judaisme, exercí la docència a Harvard fins el 1984, i posteriorment a la Brown University, on ha estat professora de filosofia, filologia clàssica i literatura comparada Des del 1995 és professora d’ètica i filosofia del dret a la Universitat de Chicago Collaboradora de l’economista Amartya Sen als anys vuitanta, els seus interessos se centren en l’ètica, la teoria de la justícia, la multiculturalitat, el gènere…
Martha Graham
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa nord-americana.
Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969 reprengué la…
Martha Graham
Música
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i fundadora de la dansa moderna americana.
La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’…
Martha Argerich
Música
Pianista argentina.
Considerada una nena prodigi, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff El 1957 guanyà els concursos de Bolzano i Ginebra i poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964 amb Stefan Askenase El 1965 guanyà el Concurs Chopin de Varsòvia i reprengué les seves gires de concerts, que l’han duta a…
Martha Rosler
Art
Artista nord-americana.
El seu treball s’inicià al final dels anys seixanta i es produí essencialment amb fotografia, vídeo i, en menor mesura, performance Tota la seva obra és lligada a una reflexió teòrica que desenvolupa en els seus escrits, de manera que les obres tenen un vessant assagístic Li interessa la interacció entre l’art i la societat Les seves primeres sèries de fotomuntatges del final dels seixanta respongueren a una voluntat de reacció davant la situació política, la guerra del Vietnam, i també a una crítica de la representació del discurs feminista Posteriorment aparegué la reflexió sobre la ciutat…
Martha Argerich
Música
Pianista argentina.
Es revelà de molt petita com una gran intèrpret, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff i més endavant amb A Michelangeli El 1957 guanyà els primers premis dels concursos Busoni, de Bozen al Tirol del Sud i Internacional de Ginebra Poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964 amb Stefan…
Martha Mödl
Música
Soprano alemanya.
Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà al Liceu de Barcelona amb…
,
Dennis Vincent Brutus
Literatura
Poeta zimbabuès en llengua anglesa.
El seu primer recull de poemes Sirens, Knuckles, Boot ‘Sirenes, nusos, bota’, 1963 aparegué mentre era empresonat per la seva oposició a l’ apartheid A la presó també escriví Letters to Martha ‘Cartes a Martha’, 1968, poemes en forma epistolar que així podia fer arribar a l’exterior Posteriorment, reflectí el seu compromís en el recull Stubborn Hope ‘Esperança obstinada’, 1978
Samuel Phillips Huntington
Política
Politòleg nordamericà.
Estudià a les universitats de Yale i Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on fou professor des dels 23 anys fins al final de la seva vida Després d’analitzar les relacions civil militars als Estats Units d’Amèrica, esdevingué famós qüestionant els teòrics moderns que sostenen que el progrés econòmic i social porta a l’estabilitat de la democràcia en els països recentment descolonitzats Mentre era conseller del Departament d’Estat durant el mandat de Johnson es mostrà partidari de bombardejar la població rural Vietnam del Sud per desplaçar-la a les ciutats, deixant així…
William Styron
Literatura
Escriptor nord-americà.
Participà en la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, treballà en el camp editorial i com a mestre El 1951 publicà la seva primera novella, Lie Down in Darkness , que pel to tràgic i l’estil el portà a ser considerat un representant típic de l’Escola del Sud, caracteritzada per la influència dominant de Faulkner Seguiren The Long March 1956 i Set This House on Fire 1960 El 1968 obtingué el premi Pulitzer amb The Confessions of Nat Turner , en el qual, a partir de documents històrics reconstruí una revolta dels esclaus negres de l’any 1831 liderada pel cabdill d’aquest nom, llibre que…