Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
José Martín Martín
Columbofília
Columbicultor.
Arribà a Catalunya el 1931, i a partir del 1941 dedicà gran part de les seves estones lliures als coloms S’afilià a la Societat de les Roquetes i participà en concursos de coloms esportius, en els quals destacà un dels seus mascles, anomenat “Chico” Collaborà amb la Federació Catalana de Coloms Esportius fins el 1985 També feu d’inspector d’àmbit estatal, comprovava la legalitat dels coloms Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993
Jonathan Alonso Maldonado
Juanpe
Caça
Caçador especialista en falconeria.
És controlador de fauna amb l’ús de falcons Va començar a caçar de la mà de Paulino Vázquez, expert falconer Pertany a l’Aso-ciación Cetrera del Baix Llobregat, a la qual representa en els campionats Fou campió de Catalunya de l’especialitat d’alt vol 2009 i subcampió 2010 En el TROREAL Trofeo de Reyes de Altanería de l’any 2009, quedà el tercer classificat i obtingué el trofeu al falcó de màxima alçada del campionat Fou segon classificat en les Jornades Internacionals de Falconeria 2008 Tots els falcons amb els quals ha pujat al podi són mascles, híbrids de grifons amb falcons…
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…
Ervigi
Història
Rei dels visigots d’Hispània (680-687).
Noble de probable origen bizantí, fou acollit a la cort de Wamba, del qual fou favorit La seva posició, però, el portà a ambicionar la corona Aprofitant una debilitat del rei, Ervigi el féu tonsurar, que equivalia a fer-lo monjo i incapacitar-lo per a governar, i l’arquebisbe Julià de Toledo, que havia defensat Wamba fins aleshores, ungí rei Ervigi Aquest intervingué en els concilis de Toledo del seu temps, els quals convertí en assemblees del regne on legislava a favor seu i dels seus successors Modificà sensiblement les lleis contra els jueus Casat amb Liubigoto, no tingué fills …
Marianna d’Àustria
Història
Reina (1649-65) i regent (1665-77) de Castella i de Catalunya-Aragó.
Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que la feia…
Arnau de Tost
Història
Fundador de la dinastia vescomtal d’Àger.
Fill de Miró, senyor de Tost, conquerí als sarraïns la vall d’Àger, les terres pròximes del Montsec i la Conca de Tremp entre el 1030 i el 1040, i les defensà ardidament contra noves escomeses dels musulmans, que en dues ocasions 1041 i 1048 reprengueren Àger Portà la frontera de les seves terres fins prop de Balaguer i ajudà el seu senyor Ermengol III d’Urgell en la croada de Barbastre 1064 Exercí després, juntament amb el vescomte de Castellbò, el govern del comtat urgellenc durant la minoria d’Ermengol IV Morí vers el 1071 sense fills mascles, i el vescomtat del Baix Urgell o…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva…
Josep Maria Corona Fayos
Federació Catalana de Columbofília
Columbofília
Columbòfil.
El 1959 ingressà al Club Columbòfil Egarenc, en el qual exercí de comptador, secretari i president fins el 2001 Del seu palmarès esportiu destaquen els premis estatals primer classificat a l’Exposició Nacional del grup A de mascles 1968 segon premi de Seguretat Nacional en concursos de velocitat 1971 i primer en la Marató Nacional Intercomunitats 1995 El 1976 treballà en la construcció del primer camió existent a Catalunya i a Espanya per al transport i amollada dels coloms missatgers i, un any després, introduí a Catalunya la gestió informatitzada dels concursos Fou fundador del…
Mateu I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabardà i Lautrec (1391-98), vescomte de Castellbò i baró de Castellvell de Rosanes (1381-98).
Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori…
Jordi Martí i Rosselló
Literatura
Escriptor, conegut com Es Mascle Ros.
Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…
,