Resultats de la cerca

Competí pel Futbol Club Barcelona i el Club Natació Barcelona El 1945 establí el rècord català de llançament de barra Es proclamà campió de Catalunya de llançament de pes 1947 i subcampió 1948 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola de rugbi durant els anys cinquanta

Mig volant, procedent de l’equip del seu poble, ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona l’any 1950, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1951 Després, jugà amb l’equip amateur barcelonista 1952-54 i amb el filial, l’Espanya Industrial 1954-56, amb el qual ascendí a primera divisió 1955-56 Jugà al primer equip blaugrana 1956-66 fins la seva retirada, i disputà 372 partits i marcà 43 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Fou subcampió de la Copa d’Europa 1961 i de la Copa de Fires 1962 Amb la selecció estatal…

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, s’inicià en la vela lleugera i després es passà al creuer Patronejant el Hustler 28 i amb Jordi Blanch, Pepe Delgado i Jan Salses com a tripulants, assolí un subcampionat d’Espanya de creuer de la Mediterrània en classe IV 1969 Guanyà el mateix campionat 1970, 1971 amb Frank Keerl i Rafel Jiménez, fundador del Club Vela Calella l’any 1947

Mestre d’obres no titulat 1863, fou deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l’escola d’arquitectura de la Politècnica de Barcelona 1870-71 Fou l’autor, a Catalunya, de molts edificis residencials, com la seva casa cantonada Aragó-Llúria, 1866, la de l’actual botiga de Gales 1868, la Fàbrica Batlló 1868-1869, pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d’una gran amplitud —en té el millor…

Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…

Conservador en cap de la Gallerie degli Uffizzi  de Florència, el 1966 hagué de fer front al efectes de la crescuda del riu Arno, que malmeté moltes obres del museu El 1970 fou nomenat director del nou institut de conservació i restauració, conegut com a Opificio delle Pietre Dure, i el 1978 obrí a Florència una Scuola di Restauro Dugué a terme la restauració de moltes peces cabdals, entre les quals el Sant Crist de Cimabue 1966-76, exposat a Barcelona el 1883 A partir de la pràctica de la restauració desenvolupà noves tècniques i elaborà propostes metodològiques que es recullen en…

La seva tasca se centrà a difondre la devoció i el monograma del nom de Jesús divulgat a Catalunya per fra Mateu d’Agrigent Els seus sermons marians formen una completa mariologia Fou canonitzat el 1450 La seva festa se celebra el 20 de maig

Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a Viena, on s’…

Deixeble de LVittori i ACesti, des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l’època Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí DScarlatti A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites , diversos concerts, una trentena d’òperes i oratoris, cantates i motets, entre d’altres

Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista