Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Cecilio de Roda
Música
Teòric i crític musical andalús.
Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época" També publicà obres com Ilustraciones del Quijote los instrumentos y las danzas 1905, La evolución de la música 1906, Las sonatas para…
Fèlix III
Cristianisme
Papa (483-492).
La publicació del Henōtikón , de l’emperador Zenó, el portà a la ruptura de comunió amb el patriarca Acaci de Constantinoble i a dirigir una carta a l’emperador reivindicant la llibertat de l’Església en matèries dogmàtiques
Berenguer de Mont-ravà
Història del dret
Jurista.
Canonge sagristà de la Seu el 1426 Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense
Werner Schwab
Teatre
Dramaturg austríac.
Creà mons sense sortida on els personatges, guiats per un impuls de crueltat, s’agredeixen mútuament El seu llenguatge és una barreja inquietant d’argot i fórmules burocràtiques Destaca la Tetralogie der Fäkalien ‘Tetralogia de les matèries fecals’, 1990-92
Berenguer de Montravà
Historiografia catalana
Jurista i eclesiàstic.
Canonge sagristà de la seu d’Urgell el 1426, escriví una genealogia dels comtes de Barcelona, diversos manuals de dret català –per ordre alfabètic de matèries– destinats a l’ús d’advocats i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense
Isidre Vilaseca i Rius
Educació
Cristianisme
Comunicació
Sacerdot, pedagog i publicista.
Llicenciat en teologia i filosofia i lletres, fou professor de l’Institut i de la Normal de Barcelona, director del Collegi de Sant Ignasi, de Manresa 1868, i sotsdirector del Collegi Terrassenc 1873 Fundador del setmanari El Faro Manresano 1869-70, és autor de nombroses obres hagiogràfiques en català i castellà i de manuals escolars sobre diverses matèries
Walter Rathenau
Història
Política
Polític alemany d’origen jueu.
Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis
Onofre Bartomeu Ginard
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608
Jill R. Webster
Història
Catalanòfila anglesa.
És catedràtica de castellà i portuguès a la Universitat de Toronto Especialista en Eiximenis, ha publicat La societat catalana al segle XIV 1967 i Excerpts from the Works of Francesc Eiximenis 1982, i altres investigacions sobre els franciscans de la corona catalanoaragonesa en revistes especialitzades També ha presentat comunicacions sobre aquestes matèries en diferents congressos És membre, entre altres, de la North American Catalan Society
Josep Porcar i Museros
Literatura catalana
Poeta.
Ha publicat els reculls Matèries encara 1995, Vint-i-dues capes de pintura 1998, Crònica de l’ocupant 1995, La culpa 1998, premi Vicent Andrés Estellés i Els estius 2008 A partir d’una tensió interna entre discursivitat expansiva i lirisme concentrat, la poesia de Porcar verbalitza la desolació humana en un món buit i caòtic Manté un bloc i un fotobloc a Internet sota el títol estellesià de Salms
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina