Resultats de la cerca

Després de graduar-se a la Universitat de Tennessee 1941, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 obtingué el doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Chicago, on formà part de l’escola d’economistes conservadors que hi sorgí Professor a la Universitat de Florida 1951-55, després d’una estada a Itàlia, el 1957 s’incorporà a la Universitat de Virgínia, on aquest any creà el Centre universitari d’estudis d’economia política i filosofia social Thomas Jefferson, que dirigí fins el 1969 Aquest any creà el Center of the Study of Public Choice, amb el suport d’…

En el Campionat d’Europa 1993 guanyà dues medalles d’or en persecució i carretera, i una de bronze en velocitat En el Campionat del Món 1994 guanyà una medalla de bronze en persecució També participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí una medalla de bronze en tàndem carretera i una quarta plaça en persecució, marca amb què baté el rècord d’Espanya d’aquesta especialitat Es retirà el 1996

Jugadora del Reial Club Tennis de Barcelona, fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1919, 1920, de dobles en vuit 1924, amb M Luria 1925, amb ML Marnet 1926, 1930 i 1931, amb B Dutton de Pons 1927, amb C Fabra, i 1932 i 1933, amb MC López de Lerena i de dobles mixtos en sis 1924, amb A Juanico 1926, amb F Sindreu, i 1928-31 amb E Maier Fou campiona d’Espanya individual 1927, de dobles 1929 i 1930, amb MC López de Lerena, i 1931, amb B Dutton de Pons i de dobles mixtos 1929 i 1931, amb E Maier, i 1932, amb A Durall Participà en els Jocs Olímpics de…

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural 1981 i…

S'inicià als estudis de Walter Lantz i de Walt Disney, d’on fou acomiadat per haver participat en una vaga El 1943 fundà la United Productions of America UPA, que llançà el nou estil, oposat als criteris de l’escola de Disney Des del 1948 es dedicà únicament a la producció, i creà els personatges de Gerald Mc Boing Boing i Mister Magoo

Debutà en el cinema el 1948, actuant de primer en westerns i films d’aventures i després en melodrames, entre els quals han sobresortit els realitzats per Douglas Sirk, Magnificent Obsession 1954 i Written on the Wind 1956, i també en comèdies, com Man's favorite Sport 1963 de H Hawks Quan la seva popularitat anava decaient, es revifà amb la interpretació de la sèrie televisiva Mc Millan and Wife

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química

Fou un jugador destacat a l’MC Oran i a la selecció algeriana, amb la qual es proclamà campió de la Copa d’Àfrica de Nacions 1990 Posteriorment, fou jugador del Lleida 1990-93, amb el qual disputà 76 partits i, malgrat ser defensa central, marcà 6 gols Ascendí a segona A en la seva primera temporada 1989-90, i a primera la temporada 1992-93 Es retirà del futbol a causa d’una lesió greu

Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública

Amb Rafael Ramoneda de copilot, fou el clar dominador de les proves de regularitat els anys cinquanta Quedà tercer en el III Ralli del RACE, guanyà el III Reus-Lleida-Reus del CN Reus Ploms 1955 i la I Misteriosa Llum del MC Manresa 1954 S’adjudicà la XXXVII Prova d’Hivern de Regularitat del Reial Moto Club de Catalunya i el V Ralli Costa Brava 1957 El 1959 guanyà el I Ralli Alacant i el I Ralli Primavera del Club 4CV