Resultats de la cerca

Practicà diverses modalitats esportives com la boxa, la lluita grecoromana, l’halterofília o la gimnàstica esportiva Destacà com a practicant de culturisme durant la dècada dels trenta i dels quaranta del segle XX

Especialitzat en curses de llarga distància Es formà al Club Natació Sabadell, al qual pertany, encara que competí als Estats Units durant la seva etapa d’estudiant d’Art Dramàtic a la Universitat de Carolina del Sud 1993 Obtingué la copa del món de llarga distància el 1997 en guanyar cinc de les set proves, i el Campionat del món en aigües obertes en 10 kms a Honolulu el 2000 i a Montreal el 2005 en 25 kms la segona posició a Perth 1998 en 25 kms, a Honolulu 2000 en 5 i 25 kms, a Barcelona 2003 en 25 Kms i la tercera posició en 10 kms també en aquest campionat Ha estat també dos cops…

Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte abril del 1809, s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa

Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el feu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona

Quart marquès de Ciutadilla Era net de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà i fill de Ramon de Meca-Caçador i de Cardona, nobles austriacistes Feu dessecar l’estany de Bellcaire En morir, cedí terrenys seus a la ciutat de Barcelona, per a la creació d’un jardí botànic

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona

Es casà amb ‘Alī ibn Abī Ṭālib , de qui tingué dos fills, Ḥasan i Ḥusayn Ha gaudit d’una gran veneració a tot el món islàmic, especialment en el xiisme

La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou  ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a Síria en…

Fou nomenat pel poble, i el califa ‘Abd al-Raḥmān III confirmà el nomenament El 962 renuncià el càrrec i se n'anà en pelegrinatge a la Meca, on morí

Germanastre de Husayn, a la mort d’aquest 680 fou elegit imam i maḥdī per la branca extremista del xiisme