Resultats de la cerca

Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot,…

Dins el jazz donà al contrabaix una nova personalitat i la mateixa categoria d’altres instruments A part el seu swing , posseí una gran imaginació melòdica i rítmica Tocà amb Duke Ellington del 1939 al 1941

Féu alguns estudis sobre la cançó popular Edità un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical Compongué música per a orquestra i per a piano i cançons

Fou deixeble de GHolst, que, juntament amb la música religiosa anglesa, influí decisivament en la seva obra Autor molt prolífic i d’una gran inventiva melòdica, d’entre les seves composicions destaquen les 11 simfonies i diverses obres per a cor i orquestra

Estudià a París amb Vd’Indy Es donà a conèixer amb comèdies musicals i cançons que es feren cèlebres, com Night and Day, Begin the Beguine, etc Escriví també música sentimental i melòdica per a pellícules The Girls, 1959 i l’opereta Kiss me Kate

Féu nombrosos concerts per Europa el 1933 i el 1935 Als EUA enregistrà i féu concerts amb Fats Waller, Sidney Bechet, Coleman Hawkins, Don Byas, etc Des del 1953 visqué a França Passà llargues temporades a Barcelona tocant amb jazzmen catalans Influït per Armstrong, les seves interpretacions eren d’una gran mobilitat d’expressió i una gran riquesa melòdica, amb continuades incursions a l’agut

Formà part de l’orquestra de Benny Goodman vers el 1939 i féu nombrosos enregistraments, en els quals es destaquen els efectuats juntament amb Benny Goodman, Lionel Hampton i Edmund Hall D’una extraordinària imaginació melòdica i rítmica, la seva música posseïa un swing molt intens Innovà en el camp harmònic, utilitzant els acords alterats i fou un dels capdavanters del moviment be-bop A partir del 1937 adoptà la guitarra elèctrica, que posà al mateix nivell que els saxofons i les trompetes

Pertangué a l’Arcàdia amb el nom d’Eulibio Berentiatico Preceptor, a Londres, del fill de Jordi II d’Anglaterra, compongué melodrames i promogué la publicació de nombrosos clàssics italians La seva producció poètica és aplegada en tres llibres De poetici componimenti 1763 La seva poesia, una de les més significatives i originals del gust de l’arcadisme i rococó, arriba a un equilibri extraordinari sobretot en les Elegie i en els Endecasillabi , de línia melòdica i amb relleus gairebé pictòrics

Deixeble de F Valen a Oslo, més tard estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb M Butting i a Londres amb P Grainger Fou membre de l’Orquestra Simfònica d’Oslo en 1923-33 i a partir del 1935 s’interessà per la direcció coral i orquestral Compongué una obra força àmplia en què destaquen les peces corals, en una línia molt lírica i melòdica Estigué influït per la música tradicional, i el seu estil entronca amb el nacionalisme musical d’E Grieg

Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana