Resultats de la cerca

Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina ,…

Conreador de la poesia popular, les seves composicions cantades, sobretot satíriques i elegíaques, han estat transmeses oralment pel poble fins avui Un dels seus poemes cabdals és Ahaide delezius huntan ‘En aquesta deliciosa melodia’, en què narra la seva dissortada vida

Fundà la Cobla Melodia Autor de més de trenta sardanes, entre les quals es destaquen La Giralda de l’Arboç, L’avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana , etc Vinculat a l’Arboç, on residí, dirigí corals i l’Esbart Sant Julià i exercí l’ensenyament

Manllevà tonades del cant gregorià per a la part de tenor de les seves composicions i practicà un contrapunt imitatiu rigorós Excellí en l’art de les cançons per la seva melodia fluida i fantasiosa, subordinada al text i expressiva, i per la claredat de la forma

En collaboració amb Josep C Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caràcter popular El port de les boires 1954, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, Passaport per a l’eternitat 1957 i Melodia eterna 1960 També publicà La família Reniu estiueja 1961

Vida Estudià dret a la Universitat de Budapest 1917-20 i musicologia a la Universitat de Leipzig 1921-23, on es doctorà amb una dissertació sobre FM Benedetti i C Saracini Estudià composició a l’Acadèmia de Música de Budapest 1917-21, amb Z Kodály, L Weiner i A Siklós, i a Leipzig 1921-23, amb S Karg-Elert Des de la dècada del 1920 treballà a Budapest com a editor i crític musical Fou coeditor de la revista "Zenei szemle" 1926-29 i de "Zenei lexikon" 1930-31, amb ATóth Des del 1945 ensenyà història de la música a l’Acadèmia de Música de Budapest, on el 1951 fundà la facultat de musicologia…

Fou el descobridor del principi bàsic de la música atonal i dodecatònica Escriví Nomos 1912 per a piano i cordes, la cantata Wandlungen ‘Passejades’ 1927 i l’òpera Salammbô 1930 també té alguns escrits teòrics Deutung des Melos ‘Significació de la melodia’, 1923 i Zwölftontechnik ‘Tècnica dodecatònica’, 1926

Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa que una part…

Escriví del 1185 al 1220, aproximadament Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d’altres senyors N'han estat conservades setanta poesies i alguna melodia, que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó i a Retorn al Llemosí

Establert a París al servei del príncep de Conti com a clavicembalista, es destacà com a compositor pel seu domini modern i imaginatiu de la melodia, influït per l’escola de Mannheim, i influí molt en el jove Mozart Deixà concerts per a clavecí i orquestra, sonates, música de cambra, etc