Resultats de la cerca

S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón Sòria, Cuelgamuros- Valle de los Caídos…

Professor a la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta, les seves investigacions es dirigiren vers l’estudi dels moviments socials en l’època contemporània fent treball de camp a la Dokumentazionem Zentrum de Viena i a la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli de Milà Collaborador de diverses revistes especialitzades —com Recerques , Studi Storici , Estudios de Historia Social  i Historia Social — i director del Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona 1989-94, els darrers anys les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la repressió durant el franquisme Entre…

Inicià la seva tasca novellística amb Contubernio catro de Tomé S 1978 i Come e bebe que o barco é do amo 1978, però fou a partir de Breixo 1981, Memoria de Noa 1982 i, sobretot, de Xa vai o Griffon no vento 1984, Premio Nacional de Literatura 1986 que es consagrà com una de les figures més destacades de la narrativa gallega Posteriorment, publicà, entre d’altres, Los otros días 1991, premi Nadal, en castellà, Sempre me matan 1995, O fácil que é matar 1998, Azul cobalto 2001, Memoria dun soldado 2002 i Romasanta Memoria incerta do home lobo 2004 i els contes A casa de adara 1996 i l’obra de…

Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia

Comte de Lerena, protegit de Moñino Secretari d’hisenda 1785, la seva gestió conservadora li valgué les antipaties dels reformadors radicals Jovellanos, Cabarrús, Arroya Secretari d’estat 1790, impulsà una política gairebé reaccionària Escriví Memoria del estado de la real Hacienda 1787 i Memoria sobre la naturaleza de las rentas públicas en España 1790

Dominicà 1633, fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València 1666 Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València 1651, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer 1668

Guardonat en diferents certàmens poètics, publicà els reculls de poesia Tot fent camí 1978, Entre el caliu i la flama 1989, Sala de miralls 2000, Tríada 2001, El Nadal i les nadales 2002 i Credere in Deum 2005 També és autor dels assaigs Viatge per la memòria 1994 i Segon viatge per la memòria 1997 i del Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua Catalana 2002

Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de…

Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695

Feu estudis de filosofia i de dret a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en dret el 1842 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1848, on el 1850 llegí una biografia panegírica del seu besoncle Fèlix Torres i Amat , amb el qual visqué a Barcelona, Madrid i Astorga Hi llegí també una Memoria o apunte sobre la torre del Breny y el castillo de Balsareny 1872 Collaborà regularment a La Antorcha Manresana  amb articles de tema literari, educatiu, polític i econòmic, i publicà  Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo 1857 Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics