Resultats de la cerca

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskisehir es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble El succeí el seu fill Orhan I, que havia conquerit la ciutat de Brusa 1326, convertida després en capital de l' imperi Otomà

Líder de l’Uganda People’s Congress, en assolir la independència el país 1962, esdevingué primer ministre 1962-66 i president de l’estat 1966, després de protagonitzar un cop d’estat que abolí la monarquia i establí un règim unitari i no parlamentari Fou deposat 1971 per un cop d’estat menat per Idi Amin Dada i s’exilià a Tanzània fins el 1980, que tornà a Uganda Reelegit president 1980, un altre cop d’estat el deposà el 1985

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326

Residí des de jove a València, on fou primerament sabater Després, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat local, centrat en els germans Gregori i Joan Antoni Maians , esdevingué llibreter És pare de Just Pastor Fuster i Taronger Deixà manuscrites diverses obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València, entre les quals Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars,…

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar…

De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat La seva collaboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F J Castaños secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna El 1822 es casà amb Teresa Rafo…

Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…