Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Jacopo Amigoni
Pintura
Pintor italià, educat a Venècia.
Viatjà per Flandes, Anglaterra i Alemanya abans d’establir-se a Madrid 1747, on fou pintor de cambra del rei Ferran VI El seu estil és alegre, ric en el color i en la composició Pintà al fresc volta del menjador de gala del palau d’Aranjuez, quadres religiosos i retrats Museo del Prado, cartons de la sèrie de les quatre estacions per a la Real Fábrica de Tapices i decorats per al teatre del Buen Retiro de Madrid
Édouard Vuillard
Pintura
Pintor francès.
Fou membre del grup nabí , més per amistat que no pas per convicció estètica Fou fortament influït per l’estampa japonesa La seva pintura, intimista tant en els retrats com en escenes d’interior, és tècnicament refinada Combinà en una mateixa obra l’oli, l’aiguada i el pastel, generalment damunt cartó, conservant sempre, però, l’harmonia del conjunt Al llit 1891, Musée National d’Art Moderne, París, Sota la làmpada 1892, Museu de l’Anunciada, Sant Tropés Conreà també la pintura mural decorativa Menjador de la casa Natanson avui els plafons són al Musée National d’Art Moderne,…
Edvard Munch
CC BY-SAO. Væring. Munchs hus
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador noruec.
La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…
Jean-François Lyotard
Música
Filòsof francès.
Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…
Carles Velat i Abella
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i…
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Crític de teatre, historiador i assagista.
Es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes Entre els seus nombrosos llibres d’estudis de tema teatral cal destacar Història del teatre universal 1966, Teatre català d’agitació política 1969, Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite 1971, Aproximació a la història del teatre català modern 1972, Introducció…
Joan Llimona i Bruguera
Pintura
Pintor.
Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el naixent…
Xavier Fàbregas i Surroca
Literatura catalana
Historiador del teatre, crític teatral i assagista.
Vida i obra Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor teatral amb Partits pel mig 1957, Aquesta terra 1965 i altres obres, fruit de les seves recerques, com Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, confegides a partir de textos vuitcentistes i estrenades amb èxit Ha tingut cura de l’edició d’obres d’Apelles Mestres, Frederic Soler, Albert Llanas i Víctor Balaguer, entre d’altres Fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’…
Jaume Fàbrega i Colom
Monnar_Comunicació_(CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Gastrònom.
Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d’Alexandre Cirici Ha estat professor d’història de l’art contemporani i de teoria i tècniques de l’art de la Universitat de Girona Professor de gastronomia i direcció hotelera, i director del curs d’enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2018 dimití aquest càrrec per un comentari a la xarxa contra un partit polític Imparteix o ha impartit cursos en aquesta i altres universitats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, a l’Escola de…