Resultats de la cerca

Després de la Segona Guerra Mundial escriví les novelles Les épées ‘Les espases’, 1949, Perfide i Le hussard bleu ‘L’hússar blau’, 1950, Le grand d’Espagne i L’enfant triste 1951, on menysprea les ideologies contemporànies i manifesta interès per les tragèdies sentimentals

Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà

Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes Morí tuberculós En vida publicà…

Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…

Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de…

Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness ‘Hores d’oci’, 1807, recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers ‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809 Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia havent-ne tornat, compongué els dos primers…

Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria…

Vida Passà la seva joventut a Munic, on rebé de K Ansorge una sòlida formació com a pianista, mentre estudiava també direcció d’orquestra El 1906 dirigí a Munic la Simfonia núm 9 d’A Bruckner, i posteriorment exercí com a director de cor a Breslau, Zuric i Munic Reclamat per Hans Pfitzner a Estrasburg, hi fou director assistent fins que el 1920, i després d’un periple per Lübeck, tornà a Berlín com a director dels concerts simfònics i successor de Richard Strauss Posteriorment, suplí Arthur Nikisch a Leipzig i a la Filharmònica de Berlín, amb la qual havia debutat el 1917 i de la qual fou…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als…

Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet  es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…