Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Georgius Agricola
Mineralogia i petrografia
Nom llatinitzat del metge i mineralogista saxó Georg Bauer, conegut com el ‘‘pare de la mineralogia’’.
Estudià medicina i filosofia a les universitats de Leipzig, Bolonya, Pàdua i Ferrara, on es graduà en medicina Exercí de metge a la localitat minera de Joachimsthal Jáchymov, Bohèmia 1527-33, on s’afeccionà a la mineralogia i a la metallúrgia, i després a Chemnitz, Saxònia 1534-55 Deixà nombrosos escrits sobre mineria i mineralogia Bermannus, sive de re metallica dialogus 1530, De ortu et causis subterraneorum 1546, De natura fossilium 1546, on intentà una classificació dels minerals basant-se en llurs propietats físiques, De veteribus et novis metallis 1546, etc La seva obra més important és…
James Bogardus
Tecnologia
Industrial i inventor nord-americà.
Fou un capdavanter de les construccions amb façana d’estructura metàllica, en la seva pròpia fàbrica 1848-49 i en el Harper's Bazar 1854 de Nova York
William Le Baron Jenney
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Interessat de bon principi per l’ús del metall en l’arquitectura primer Leiter Building, 1879, a Chicago, féu un dels primers edificis amb estructura metàllica als EUA Home Insurance Building, 1883-85, a Chicago
Nicolás Achúcarro Lund
Biologia
Històleg basc.
Fou director del servei d’anatomia patològica de l’hospital de Washington i el deixeble més important de Ramón y Cajal Introduí noves tècniques d’impregnació metàllica en l’estudi de la histologia del sistema nerviós
Sabatino Rodia
Arquitectura
Arquitecte naïf, italià naturalitzat als EUA.
S'establí als EUA el 1891 Enrajolador d’ofici, construí al marge de la seva feina, amb la finalitat d’agrair als EUA el seu acolliment, un conjunt de torres d’estructura metàllica, de sorprenent originalitat Hom ha comparat aquesta obra, aixecada a Los Angeles, amb les torres de la Sagrada Família de Barcelona
Eugene Paul Wigner
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen
Johann Wilhelm Ritter
Física
Físic alemany.
Inicialment ajudant de farmàcia, es dedicà després a la investigació física, sobretot en electricitat i electròlisi Descobrí el principi bàsic de l’acumulador 1803, establí la primera sèrie electroquímica metàllica i analitzà els efectes del galvanisme Descobrí els raigs ultraviolats Publicà Physikallisch-Chemische , en 3 volums 1806, i Das Elektrische System des Körpers 1805, entre altre obres
Carles Buxadé i Ribot
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola de Barcelona, on ocupa la càtedra d’estructures 1970, treballa associat amb Joan Margarit i Consarnau Obra conjunta és la cúpula metàllica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis 1977 Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc juntament amb F Correa, A Milà i V Gregotti
Anders Jonas Ångström
Astronomia
Física
Físic i astrònom suec.
Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom
Frédéric-Auguste Bartholdi

Frédéric-Auguste Bartholdi
© Bibliothèque Gallica
Escultura
Escultor francès.
Autor de les escultures monumentals el Lleó de Belfort 1880 i de La llibertat illuminant el món del port de Nova York 1886, amb estructura metàllica interna, obra de l’enginyer Gustave Eiffel Aquesta darrera obra el convertí en un dels escultors més coneguts del segle XIX a Europa i Am`rica del Nord Altres obres seves són Monument de Diderot a Langres 1884, Char triomphal de la Garonne a Lió 1992, Monument a Vercingétorix a Clermont-Ferrand 1903, etc